Si us parlo del Doctor Antoni Bosch i Cardellach i no sou de Sabadell, aquest nom, segurament no us dirà res, a menys que sigueu un especialista; i si sou de Sabadell, us sonarà a un carrer, a un antic notable local i a una Fundació que porta el seu nom.
El Doctor Antoni Bosch i Cardellach (1758-1829), va ser un metge que va exercir com a Secretari de l’Ajuntament de Sabadell del 1791 al 1795 i va deixar un diari que compren del 1787 al 1804. Atesa la seva qualitat excepcional com a privilegiat testimoni per copsar la realitat del Sabadell d’aquella època, el seu curós diari és un document de cabdal importància per conèixer la realitat social de la Ciutat els anys de finals del segle XVIII, amb la Guerra Gran al Rosselló, els emigrats francesos –la majoria capellans- fugits de la Revolució, el regiment de Dragons que radicava a la Ciutat, la importància social dels clergues a la vida ciutadana, i els atzars i la burocràcia administrativa que comportava la pertinença del Municipi al Corregiment de Mataró (el Decret de Nova Planta va abolir les Vegueries i les va convertir en Corregiments, a imitació de la distribució del sistema territorial castellà) a més del paper de l’autoritat absoluta del Capità General, màxima magistratura del Principat en representació del Monarca, en els afers de la cosa pública, militar i judicial.
Sovint les coses de la microhistòria tenen un cert regust agredolç farcit d’enyorances del temps passat. També són font per analitzar la vida dels nostres avantpassats amb les seves mancances materials i les estretors culturals d’unes èpoques pretèrites en les que la gent era generalment illetrada.
El diari de Bosch i Cardellach és de molt interès per l’estudi de l’organització territorial i el municipalisme abans de la primera Constitució i descriu amb cura i precisió els fets de la Revolta del Pa i la repercussió del motí a Sabadell. També és una font per analitzar l’economia i els costums del període tèrbol de finals del XVIII, des d’un punt de vista popular.
Una de les mostres de la manipulació dels fets i els rerefons de la manipulació interessada de la superstició religiosa s’hi veu en aquest apunt:
 |
| Mapa corregiments finals segle XVIII |
Parla el Doctor Bosch i Cardellach:
“10 de maig de 1790.
En aquest dia se havia de enterrar Joseph Fontanet i Sayol, llochtinent de batlle, que havia estat en lo dia del motí de 1 de mars de 89, i principal declarant en aquella causa.
Al haver de comensar lo ofici faltà lo Rvt. Joseph Casals, lo qual havia de dir-lo, i se-n havia anat fora de Sabadell. Estava la iglésia plena de molta gent, ja per son molt parentiu. Ja també per los molts forasters que hi havia de l’Aplech de la Salut que havia estat en lo dia antes. Comensaren luego a amotinar-se molta gent, i a cridar un contra dit capellà, altres contra los capellans i rector que li permetían. Lo cadàver quedà sens enterrar, no obstant se ésser mort tres dies atràs.”
“Dia 11.
Corregué una mala veu, moguda sens dupte per alguns de mala voluntat contra lo difunt, dient que no s’havia fet lo ofici perquè los diables se-n havien portat lo cadàver.
No sé si mogué esta impostura lo que ja havia succehit ab son pare que antes de morir donà no sé què señals de alguna desesperació, o tal vegada seria deliri. Jo creuria que fou una venjansa digne de càstich de alguns agraviats en la causa del motí. Clamaren, pues, los parents i amichs del difunt. Y en lo ofici que se li féu en aquest dia estigué públicament exposat lo cadàver a la porta de la iglésia ab quatre atxas per a donar pública satisfacció a tothom. Lo Sr. Rector cedí lo dret de sas atxas.”
 |
| Manuscrit d'en Bosch i Cardellach |
Molt interessant, realment no en sabia res, però no m'estranya massa. Les batalles sempre són més crues en detall.
ResponEliminaara ens revoltem per no poder agafar un avió, però aquella época la gent s'aixecava per falta de pa. Molt bo.
ResponEliminaJo només coneixia el carrer i la fundació. Abans es revoltaven pel pa i ara ens el mengem congelat, i recordaràs fa anys una vaga Sabadell perquè es va apujar el preu del bitllet de l'autobús del Martí. Eren altres temops, quan encara en alguns aspectes no haviem perdut la dignitat com a ciutadans.
ResponEliminaJoan,
ResponEliminaLes històries de la Història solen aportar les particularitats humanes dels conflictes.
Aris,
ResponEliminaJa ho diu el refrany:”Cada terra fa sa guerra”. El barroc no deixava de ser un estil sumptuós contrastat amb l’extrema pobresa i la magror de la majoria de la gent. El pa era l’aliment bàsic.
Francesc,
ResponEliminaJo potser encara confio que aquesta dignitat no s’hagi perdut. La diferència és que avui la majoria ens identifiquem amb una classe mitja “d’ample espectre”i s’ha perdut el sentit de pertinença a una classe treballadora. No fa gaire vaig tenir una interessant conversa amb un autònom que es passa el dia “pringat” i pencant com un burro i es creu que políticament ha de donar suport a les patronals i als partits de dreta, car es pensa que pertany a la classe capitalista...Il•lús!
Imagine que no trigarien molts més dies a soterrar-lo perquè ja en duia un bon grapat al pairo, no? Pobre home. Parlant de supersticions, el que m'agradaria saber és quina d'elles ens pot explicar la descomunal escultura de 24 metres d'alçada i 18 de diàmetre que li volen fer a Fabra en l'aeroport de Castelló? Salut.
ResponEliminaVicicle,
ResponEliminaAixò d’en Fabra ens ho hauràs d’explicar més, doncs , al menys jo, no en tinc cap mena de noticia. Sense saber-ne res, penso que calen menys escultures i més realitats en les coses lingüístiques.
Salut.