divendres, 31 de desembre del 2010

El testament de mossèn Onofre.




Quan la Policia va entrar a la cel·la del convent on mossèn Onofre s’havia llevat la vida, van trobar un escrit que deia així:

“Senyor del Cel,  m'heu posat a prova i he suportat la meva creu com vos vareu haver de suportar la Vostra.
Ja sabeu que la meva vocació va ser bastida des de l’amor de la meva mare, la rectitud del pare i les virtuts de les meves germanes que van embolcallar-me d’amor a la Vostra Indubtable Existència. Res és prou per alabar la Vostra Santedat i la vostra Majestat.
Vaig suportar els durs anys de seminari i sacrificis amb la resignació dels anyells. L’aigua freda i els càstigs corporals van domar la meva sexualitat per poder complir el preuat vot de castedat: mai cap dona ha embrutat aquest sagrat vincle que m’apropa als àngels del cel i a la santedat dels justos que seuen a la Vostra Dreta.
Els anys de la febre juvenil vaig tenir molt present el suprem sacrifici que va fer el cast Orígenes, que per a no caure en la temptació es va mutilar, oferint la seva castració a la Vostra Major Glòria.
Quan vaig deixar el diaconat i vaig ser nomenat rector de la petita parròquia on durant tants anys vaig servir-vos amb la humilitat dels anacoretes i la pulsió fanàtica dels màrtirs de la fe, ja sabeu que vaig intentar crear un cor de veus blanques que enaltissin el Vostre nom i fossin una humil mostra  de les meravelles que ens teniu reservades al paradís. Tot ho vaig fer amb la humilitat que ens pertoca als mortals i procurant no caure en el pecat de supèrbia del que em previngué el meu confessor, i posteriorment m’acusà el bisbe.
Aquelles tendres veus s’alçaven al vent, en lloança de la vostra Majestat i les carones dels cantaires del cor, resplendien la bellesa del candor i de la innocència. Mai havia pensat que els àngels fossin tangibles al contacte humà i quan passava els meus dits, consagrats a Vos, oh Senyor!, pels seus cabells suaus com  la seda, sentia un desconegut èxtasi que m’apropava a la vostra celestial beatitud, a bestreta del goig del Paradís promès.
Si l’Amor és d’una categoria immaterial, aquells cossos menuts, núbils, evanescents eren la cosa que més se l’hi assemblava. Dels dits passats pels rinxols suaus del cabell, van venir les carícies ingènues, les corredisses i rialles pel passadís, l’enjogassada innocència dels serafins i els  querubins. No vaig trobar apropament més sincer a la vostra Gràcia i a la vostra Majestat que quan acaronava aquells petits cossos allunyats de qualsevol indici de pecat, tant allunyats de la promiscua i lasciva mala fe dels púbers de veu de baríton i del pecaminós coqueteig de les poncelles en flor, de pits incipients i formes arrodonides i de la dels seus pares, embolicats en complicades xarxes familiars amb les seves separacions, enganys i adulteris –que un capellà d’un poble i confessor de grans i petits, tot ho sap- 
Adorant aquells essers innocents us adorava a Vos, Senyor, però ni el bisbe ni la Justícia dels homes ho entenen així i m’han separat dels meus angelets, destinant-me a tenir cura de les necessitats espirituals d’unes monges, la més jove de les quals té uns seixanta anys. Són ben bé el contrari dels meus estimats querubins: una colla de rondinaires, que es passen el dia resant d’una manera mecànica i poc convincent a la Vostra Majestat. Unes seques i amargades que no entenen les subtileses del Vostre Amor i la Bellesa de les coses del Més Enllà.   
Diuen que he pecat, però haureu de ser Vos qui em jutgi, Senyor, doncs Vos sou L’Únic que podreu comprendre’m, atès que la vostra Justícia no és la d’aquest Món”.             
    

11 comentaris:

  1. Reconec que he llegit el teu relat esperant trobar algun missatge de cap d'any... i de fet, m'alegra veure que no cal. Sí senyor.

    ResponElimina
  2. Salut i que el bon any arribi també als invisibles.

    ResponElimina
  3. molt bo, veritablement un gat dins un galliner, no puc veure el video perquè estic en wireless, quan arribi a casa m'enxufaré a veure si el puc veure...salut i bon any 2011

    ResponElimina
  4. Conscient o inconscientment crec has apuntat les causes que poden dur a un capellà a la pederastia. Sense cap ànim de justificar-los. Que quedi clar!

    ResponElimina
  5. ei,

    feliç any nou 2011 alberich
    unabraçada
    ·

    ResponElimina
  6. Que tinguis un molt bon 2011 Ramon :) I que continuis tenint ganes d'oferir-nos les teves històries :)

    ResponElimina
  7. Lluís,
    Gràcies. Crec que per avui ja n’hi havia prou d’ensucrada realitat.

    Montse,
    Gràcies. Els Invisibles en seran degudament informats dels teus bons desitjos.

    Aris,
    De fet no és un vídeo. El gat jugant amb l’ànec, és una il•lustració que he tret de la xarxa i m’ha semblant escaient al relat.

    Francesc,
    He fet una mena d’exercici d’empatia amb aquesta mena de personatges. Sovint és una bona manera d’entendre la realitat: intentar entrar en el seu pensament.

    Eulàlia,
    Una millor any 2011, per a tu.

    Gràcies a tots/es i un bon any !

    ResponElimina
  8. Mai no podré copsar aquests amors tan generosos que diuen no ser d'aquest món. Però que no sols no fan l'esforç de posar-se en la pell dels nens, sinó que els coaccionen i instrumentalitzen. Ben trobat. Salut.

    ResponElimina
  9. M'agrada molt com has enfocat el testament del capellà.
    Els pederastes segurmetn tenen alguna cosa de psicòpates, i els psicòpates tenen tan poca empatia pels qui esl envolten que no poden entendre el mal que estan fent...

    Bon text pre acabar l'any.
    Fins l'any que ve i salut, Ramon

    ResponElimina
  10. Vicicle,
    És que no puc capir cap mena d’amor que no sigui d’aquest món i de fet la coacció i l’encalç que hi ha darrera certes actituds són certament abominables.
    Salut.

    Eulàlia Mesalles,
    Aquesta mena d’esbós psicològic que m’ha sortit, com diu en Francesc Puigcarbó, no pretén ni denunciar res ja prou conegut, ni justificar-ho. És la constatació d’un perfil humà psicopàtic molt habitual, d’uns tipus que per la via de la sublimació justifiquen la seva actitud reprovable.
    Ja des de l’any 2011, els millors desitjos de que tot et vagi molt bé.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog