dijous, 10 de març del 2011

Panorama després de la batalla.



Vagarejo pels camins desdibuixats de la memòria, que em traeix: No sóc gaire conscient del què ens ha passat.
M’apropo als cossos destrossats i els cadàvers pestilents, cercant, potser endebades, el rostre de l’amic o del camarada que ha caigut.
Sento la buidor d’en acabar la batalla: la por ja s’ha esvaït  i només queda aquell feixuc pes a l’estómac i un gran cansament. Astorat i confús d’haver sobreviscut, miro els rostres pàl·lids dels supervivents que van apareixent, tímidament, darrera dels talussos de terra remoguda. Són fantasmes o són essers vius? La lassitud dels seus membres i els rostres ennegrits denoten la duresa de la batalla.    
Ferums d’escombraries, de gasos pestilents dels explosius  i de sang i un rogenc resplendor, fruit dels incendis i les malvestats dels combats es fan evidents. Els corbs comencen a voleiar per on fa només poca  estona xiulaven els projectils i esclatava la metralla. Si l’oïda no hagués estat castigada pels sords espetecs continuats, podria sentir el seu grallar estrident que plana pel damunt dels cossos erts.
Més mort que viu, alço els ulls al cel  i dono gràcies a no sé pas qui -com en Messi quan marca un gol i senyala els blancs núvols de la Barcelona lluminosa- per haver sobreviscut l'atac.
Reconec no ser un heroi: m’he passat la batalla, arraulit dintre d’un clot, en posició fetal, imitant d’altres camarades, tot i que jo estava avergonyit de la paràlisi que m’impedia lluitar en el  cos a cos que s’ha produït.
Finalment sembla ser que el PIX s’ha donat per la pell i hem sobreviscut. Demà serà un altre dia.  
        

16 comentaris:

  1. Bé, el cas és que això dels blogs viatja a una velocitat tan bèstia que tot es torna efímer. Mira per on, la història del Pix s'enfonsa al fons dels blogrolls.

    (atenció a l'accent de "després").

    ResponElimina
  2. Lluis,
    Tens raó, però com l'amor efímer, ha estat bé mentre ha durat. I gràcies per avisar del 'lapsus' del després que m'he afanyat en esmenar.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Tot això ens ha passat?
    Buff, no sé si n'era del tot conscient!
    Ara estem cansats, no del tot recuperats, però alegres... mira d'aquí un temps explicarem la batalleta, recordes el dia del PIX?

    ResponElimina
  4. Hi ha un abans i un després de la "Batalla dels Píxels"...

    ResponElimina
  5. Encara no m'han marxat les marques de les pinces d'estendre roba a la pell...i a sobre tinc ressaca!
    Ara, ja sé que la propera vegada, amb practicar la posició fetal del Ritual ja en tindré prou! ;-)

    Necessitaré uns dies per refer-me, però ha valgut la pena.

    ResponElimina
  6. Mentre les batalles només siguin simbòliques, sintètiques i virtuals...

    ResponElimina
  7. i jo. . . "estaba tomando caña" lere,lere,lere

    ResponElimina
  8. Eulàlia,
    Ja saps que hi ha diferents plànols de la realitat...i cadascú conviu amb la seva subjectivitat. Jo m’he permès unes llicències literàries, fruit de les meves obsessions particulars, segurament conseqüència de la despixelització...;-)
    Va ser una experiència col•lectiva gestada amb un excel•lent bon humor i una bona feinada per part d’alguns.-
    Salut.

    ResponElimina
  9. Tirantlobloc,
    Ben cert. Aquesta mena d'"abans i després" de la batalla són força estimulants.

    ResponElimina
  10. La meva maleta,
    Carme, les pinces les havíem emprat per estendre las bugada i no en quedava cap de disponible. Amb la postura fetal AMB ELS MITJONS POSATS ( cosa important), n’hi ha hagut ben bé prou.
    Tampoc tenia uns calçotets com els d’en Lluís, però sembla que aquest fet era intranscendent, si no ens diuen el contrari :)
    Salut.

    ResponElimina
  11. Brian,
    Són les coses de la virtualitat...Una mica de sang, una mica de fetge, i ningú pren mal...
    Salut.

    ResponElimina
  12. Francesc,
    Y a quien dios se la dé, san pedro se la bendiga, lere, lere... (Ja veus que potser estem una mica sonats, si)

    ResponElimina
  13. Alberich, vols dir que tot això va passar?

    ResponElimina
  14. LEBLANSKY,

    Noooo, però potser la manca de píxels m’ha afectat el sistema neuronal... :)
    En serio, una excel•lent iniciativa bloggaire,
    Salut i enhorabona.

    ResponElimina
  15. A mi em va agafar dins la meva devesa i ni me'n vaig adonar. Què content estava menjant els meus glans... ara bé, per sort sembla que tots us n'heu sortit!

    ResponElimina
  16. vaja, se m'havia passat aquest apunt del pix...si, potser mai va passar...he he

    ResponElimina

Cercar en aquest blog