divendres, 17 de juny del 2011

"Primer els de casa"

Manllevat del blog 'Collonades' del Francesc Puigcarbó


 L’altre dia parlava de la reacció de certa gent davant del fenomen migratori i la convivència amb les diferents cultures del país, quan m’hi referia a l’entrada d’aquest blog “Musica ètnica, tastets de botifarra i prejudicis”. Apart de la reacció, sempre amable, dels varis comentaristes que hi vareu dir la vostra, a Palafrugell va tenir un ressò una mica més virulent per part d’alguns dels ‘afectats’ directament, la qual cosa m’ha dut a fer un cert acte d’empatia i comprensió amb ells i els problemes de la convivència i m’ha recordat les dificultats que pateixo jo mateix amb el veïnat de casa, que de manera catàrtica us exposaré.
Tinc uns veïns que són del PP –el dia de les eleccions municipals estaven d’interventors, vigilant l’estricta ortodòxia dels comicis lluint la tarja blava amb la gavina voladora identificadora al col·legi electoral del barri- que opino que són la nota discrepant del veïnat –un grup heterogeni de gent treballadora de classe mitja, votants de CIU,  PSC o ERC, els que encara s’apropen a les urnes-  
La parella en qüestió i els seus fills produeixen unes certes irritacions al conjunt de ben avinguts i heterogenis residents, propietaris horitzontals de l’immoble.
Explicaré les que pateixo jo, doncs cadascú li cou a on li pica.
Ella, èmula de l’Alicia Sánchez Camacho, gasta uns talonets de pam i mig que no es deu treure ni per anar a dormir, doncs a les set del matí i a les tantes de la nit es poden sentir les seves sorolloses cavalcades amunt i avall del pis, fent evident la seva presència.
Si agafes l’ascensor immediatament d’haver-hi baixat els veïns, no es pot resistir la ferum de Moschino  que deixa ella i la d’Allure Sport de Chanel, ell, que per separat encara s’aguanten, però juntes produeixen un mareig i unes basques indescriptibles –i encara sort que són un parell o tres de pisos, que si fóssim a un edifici més alt, hi hauria alguna desgràcia irreparable.
Se’n van a treballar, però deixen una senyora que comença a engegar fòtils: rentadores, aspiradores i d’altres estris de fer soroll a totes hores.
Quan tornen, ella segueix talonejant, com una ballarina flamenca, i a ell li dóna pel bricolatge, per la qual cosa engega serres, polidores i eines de foradar en un incessant desfici: quan no canvien el bany, pengen quadros, i quan no, tiren embans i arrosseguen mobles.
Alguns divendres es reuneixen en conciliàbuls i sopen, beuen i emeten unes riallades que et distreuen de la teva silenciosa i discreta quotidiana activitat, impedint poder veure amb comoditat les discussions i els neguits de la Belén Esteban a Tele 5.
Quan acaben- a les tantes- si ja has agafat el son, sovint et despertes espantat, a risc de patir un cobriment de cor, per uns xiscles i uns udols, emesos per la dels tacons, que sembla ser que arriba  a un clímax que se suposa de tipus sexual.
I això seria poca cosa si no fos que quan juga el Real Madrid o la Selección Nacional de Futbol, i aquests marquen un gol, piquen de peus i xisclen igualment que com quan fan l’amor, en una escalada sorollosa de greu impacte ambiental. .
Si a tot això hi sumem que en època d’eleccions t’omplen la bústia de propaganda electoral PePera, la cosa ja és inaguantable. 
És per això que estic fent pancartes amb els eslògans:  “Adapteu-vos a les nostres costums”,”Molts ho pensen, jo ho dic” , “Parlant clar” i “Primer els de casa”, que penjaré per la façana de casa, esperant que surti algun Xavier García Albiol o un Josep Anglada,  de l’agrupació que sigui i se les faci seves i prengui cartes en l’assumpte. Si ens ha de lliurar d’aquestes molestes actituds, té garantit el meu vot a les properes eleccions.  Estic disposat a vendre’m l’ànima al diable.     
        

12 comentaris:

  1. Desgraciadament, amic Alberic, això no exclusiu dels del pp, doncs jo també tinc veïns semblants i son del psoe. I segur que si anem a buscar, la meva mare es queixa d'uns d'Iu...en fi, n'hi ha per tots els gustos. Si vols et parlo del parking, en un cantó hi tinc un emigrants, supereducat, sempre mirant de que quedi espai perque jo pugui surti, de l'altre una catalana que fot el cotxe enguenxat al meu i ja em va deixar un dia una nota que li deixi més espai. Molt bon apunt. Per cert, estic llegint un llibre del Josep Pla, guia d ela Costa Brava, que parla de Port Pelegrí!. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. Aris,
    Ja ho sé el que dius, i és cert, però tots aquests que cites, encara no han fet campanya per fer fora cap immigrant .
    Ben segur que els meus veïns deuen tenir queixes de moltes coses meves, però la convivència és això: una mica de ganes de suportar-nos els uns als altres, amb els nostres tics, costums i manies.
    El Port Pelegrí del Pla és força diferent del d’ara, tot i que segueix tenint la seva gràcia.
    Salut i un bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. És evident que teniu un problema d'aïllament acústic. Tanmateix suggereixo que si fan obres com l'enderroc d'envans i ho fan sense llicència el podreu denunciar, ja que altra cosa no podem fer. No sembla que estigui a les nostres mans desfer-nos d'Albiols, Anglades, Camachos i inadaptats.

    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
  4. Veritablement, la descripció que en fas és prototípica. Però lluny de ser una caricatura, és extremadament exacta d'un tipus de ramat humà. Com diu aquell: els veïns no s'escullen. Sort.

    ResponElimina
  5. El diable no és gran cosa comparat amb aquesta gent. Vendre l'ànima també seria perdonable. Però plantejar-se votar gavines quan tothom sap que no són més que rates amb ales...

    ResponElimina
  6. Ja t'ho ha dit en Xavier: val més un bon veí que una bona casa. M'has fet recordar l'ensurt de la nit de Nadal quan ja estàvem tots al llit i vam començar a sentir terrabastall. Eren els veïns del sud de la península que anaven amunt i avall de les escales cantant i tocant la simbomba. No se'ns havia acudit que hi haguessin costums tan bàrbares! Evidentment ens hi vam adaptar, no cal dir, sobretot en comprovar que no era més que un esclat d'alegria i no pas una batalla per conquerir ves a saber quin replà. Curiosament ara són ells els que més blasmen els nouvinguts, i amb això no dic que n'hi ha de tots colors eh! Tant dels que accepten i respecten, com dels que critiquen i toleren. Que tinguis un bon cap de setmana. (Per cert, has provat de trucar a la polícia local dient que "a dalt estan matant a una senyora?" ^^ tu no tens perquè saber que coi estan fent ^^)

    ResponElimina
  7. Em pregunto si el dia que la sellecció catalana d'hoquei va guanyar aquell mundial també els vas escoltar bramant?

    ResponElimina
  8. Francesc Cornadó,
    Xavier Aliaga,
    Jordi Dorca,
    Joan,
    Clidice,

    Agraeixo a tots/tes els que heu comentat aquesta entrada meva, potser una mica poca-solta, però com heu copsat, que té més el caràcter de metàfora sobre el paper de certes demagògies amb els nostres veïns que no pas la puntual queixa cap algú en concret. Jo també molesto als veïns i en sóc conscient.
    M’emprenya molt que es faci demagògia barata, cercant rendibilitat electoral amb les petites misèries dels fregadissos entre veïns.
    No m’agraden moltes coses dels immigrants, i en solleva el rol que certes cultures li atorguen a les dones, posem per cas. Em molesta que un escamot de gitanos romanesos m’empastifin els vidres del cotxe o em vulguin vendre mocadors de paper pidolant una mica de xavalla, però entenc que en el món hi ha de tot i no cal estigmatitzar ningú per ser qui és i com és...
    I fruit d’aquestes demagògies, m’és més difícil viatjar per les espanyes i si ho faig m’haig de passar el dia justificant la meva procedència catalana i reivindicant la diversitat i la generositat de molts dels meus coetanis, inclòs jo mateix – la de ‘canyes’ que he hagut de pagar per les Castelles on hi cavalcava el Cid i tan bé va dibuixar en Cervantes, per aquell complex de garrepa que ens atorguen-
    Bé, gràcies i si un dia passeu per cas –on hi sereu benvinguts/des- no espereu sentir els udols voluptuosos d’una PePera desfermada, doncs hi ha un molt de la meva imaginació i potser hi he posat més pa que formatge. Ara, de sorolls molestos de procedències diverses no us en faltaràn, talment com a casa vostra.

    Salut.

    ResponElimina
  9. Mireia,
    El dia dels mundials que dius, no els vaig sentir, no.
    Salut.

    ResponElimina
  10. És ben cert que sobren estereotips. Donar la volta la les situacions no fa sinó evidenciar el ridícul. De veïns molestos n'hi ha de "catalans de soca-rel"(cas que algú em sàpiga definir qui són aquests exactament) i vinguts de fora (alguns fins i tot britànics, fixa't), també n'hi ha de dretes i d'esquerres, prims o panxuts, i del barça(d'aquests en conec uns quants)...

    ResponElimina
  11. Eulàlia,
    M'has enganxat escribint una cosa sobre estereotips del comportament, esport i competicions, la qual cosa em fa pensar en les sincronicitats d'en Jung...
    Salut.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog