Els botxins de Jesús de Natzaret eren catalans?

Ho cita en Luis Racionero en el seu llibre “Memorias de un liberal psicodélico” que és una mena de recull d’anècdotes de l’escriptor al voltant de les seves experiències acadèmiques  i místiques dels anys seixanta a Berkeley,  farcides, segons diu, de sexe, droga i rock and roll. També hi explica  les seves dèries tàntriques, taoistes i literàries, passades per l’Empordà, on es feia amb  en Josep Pla i en Salvador Dalí. El resultat és una obra un xic delirant, on l’autor aboca les seves experiències amb evident autocomplaença i de on se’n poden treure sucoses anècdotes al voltant del munt de personatges que, explica,  freqüentava la seva masia de Sant Martí d’Empúries. 

Una d’elles és que cert dia va coincidir amb l’acadèmic i falangista Eugenio Montes a Roma i que aquest, molt excitat li va comentar que acabava de descobrir que els qui havien torturat i  crucificat en Jesucrist,  eren catalans. Li va dir que a la Biblioteca Vaticana havia constatat que en Ponç Pilat, abans de ser governador de Judea ho havia estat de Tarragona i com que els romans no volien que la guàrdia del governador la formés gent del país, havien decretat que s’emportessin els soldats de la província de on provenien,  per la qual cosa en aquest cas, els legionaris  eren de  la Tarraconense. El sil·logisme és ben clar, malgrat que una mica  agafat pels pèls: Si l’exèrcit romà de Judea era format per catalans de la Tarraconense, ergo aquests van ser els que van crucificar el Natzarè.   

He cercat informació i només  he trobat que el desconegut lloc de naixença de Ponç Pilat se’l disputen Tarragona (Tarraco) i Astorga (Asturica Augusta), amb la prova circumstancial  a favor de la ciutat lleonesa de que quan va néixer el futur governador de Judea, el seu pare estava al front d’unes forces militars que operaven per sotmetre i romanitzar els càntabres, segons una làpida trobada a Jerusalem l’any 1962, i aquest residia a Asturica Augusta, per la qual cosa  es més que probable que també l’acompanyés la muller, a menys que la tingués prenent el sol a Tarraco –fet no demostrat empíricament-

Malgrat la manca de proves, la qual cosa deixa els fet en meres hipòtesis especulatives, l' idea de que els legionaris que van executar el Crist fossin catalans em sembla suggerent. Mireu quin filó pels cultivadors de la novel·la històrica: m’imagino un ‘best seller’  amb un guió del tipus de  la “Túnica Sagrada”, protagonitzat per un nostrat centurió nascut pels voltants de Reus, amb una acurada descripció psicològica del seu sentiment de culpa per la mort del Crist i acompanyat d’una acurada descripció de l’alegre tropa catalana, que beuria en porró i parlaria el llatí vulgar a la manera que es fa encara  al nord-est de la península ibèrica. Caldria no fer molt èmfasi amb certes costums nostrades, i no caure en l’error de fer-los menjar pa amb tomàquet, doncs aquells anys encara no l’ havien inventat per no haver vingut encara  d’Amèrica les roges i preuades saboroses fruites.    

Lliuro l'idea a qui la vulgui aprofitar literàriament, amb la prevenció de que la divulgació d’aquest probable fet no ajudaria gaire als catalans a guanyar-nos les simpaties de les Espanyes abans imperials, malgrat que el capitost que va donar les ordres sembla ser que era d'Astorga  (Lleó), gairebé com el mateix José Luis Rodríguez Zapatero, la qual cosa  reblaria encara  més el clau de la nostra impopularitat.

Tampoc sé com s’ho prendrien en Duràn i Lleida i els seus amics d’Unió Democràtica de Catalunya, i cal comptar que caldria revisar molts dels aspectes de la iconografia i de les representacions populars i litúrgiques de la  Setmana Santa i de la Passió de Crist.     

Actuals 'Armats' de Tarragona.