No envieu més SPAM

Darrerament es prodiga per la xarxa una campanya de desprestigi de la ‘cosa pública’ que ja fa pudor de socarrim. 

Gent de tota confiança t’envien missatges on es fa referència als sous dels polítics, els seus privilegis i les seves canongies.

L’altre dia ja m’hi vaig referir, però crec que val la pena insistir-hi, doncs aquests atacs a ‘la cosa pública’ tenen tota la pinta de provenir de ‘la cosa nostra’ de l’extrema i profunda negror de la dreta més abjecta i interessada.

El seu discurs és el mateix que els de certs mitjans foscos i radicals, com ‘Intereconomia’, La Cope i d’altres per l’estil...

Ahir, una bona amiga em va remetre tot un reguitzell de diputats i diputades fent petar la becaina a l’escó del Parlament. Algú ha anat col·leccionant imatges de gent amb els ulls tancats –n’hi ha que els enxampen en l’instant de parpellejar i diuen que dormen- i d’altres, puntualment, de ben segur els ha vençut l’avorriment  del  discurs pesat de l’orador de torn i no poden evitar el ‘pesar figues’, com es diu per terres vallesanes quan et venç aquella son irresistible i aclaparadora

Aquesta mena ‘d’informació’ l’elimino immediatament  i trenco la cadena, però cada vegada  la gent de bona fe es prodiga més enviant aquesta porqueria de dubtosa procedència, de ben segur  per reafirmar la seva indignació.

Jo també estic indignat, i vull una seriosa reforma constitucional,  una democràcia més directa i participativa i, ja posats a somniar, un país on hom planifiqui estratègicament els recursos públics, fugint de les improvisacions tàctiques de darrera hora, a les que tant afeccionats estem. Vull més transport públic i menys AVE especulador, més corredor mediterrani i menys apartament a Marina d’Or, ni aeroports inútils a Ciudad Real; vull equipaments públics que no tinguin l’espectacularitat dels poliesportius per acollir equips de regional ni els costosos  teatres per representar-hi els Pastorets per Nadal i la ‘Verbena de la Paloma’ els del Casal d’Avis, quan manquen infraestructures com residències o escoles bressol. Vull una justa distribució fiscal i territorial i un municipalisme mesurat i just amb l’objectiu de vetllar pel comerç i els serveis del territori, sense els embolics d’haver de gestionar urbanismes desfermats i haver de responsabilitzar-se de la seguretat i la policia. Vull una distribució racional dels recursos i les subvencions, sense clientelismes ni fidelització de vots interessats.  

Per això voldria que aquestes campanyes interessades quedessin al descobert, sorgís la vertadera faç del seus promotors, i la gent de bona fe no els fes predicament i, per favor, amics i coneguts, trenqueu-ne les cadenes i no me’ls envieu més.

Els diputats i diputades no es passen el dia clapant al seu escó. I si algú ha fet un cop de cap, d’avorriment o per cansament, i no és menys que la tocada d’escrot de  qualsevol empleat, que s’escapa a fer el cafè de mig matí, obre el correu particular abans de començar la jornada, procura allargar una baixa per un refredat més de quinze dies i els dilluns se’ls passa parlant o malparlant de futbol.

Ja sé que em direu que això no ho paguem nosaltres públicament  i va al càrrec del qui contracta, però no us penseu que hi hagi tantes diferències a la societat com per estar dividits entre sants barons i gent de caire normalet.

Indignem-nos i demanem les reformes que precisem. Lluitem contra els desmantellament de la ‘cosa pública’ i engeguem a pastar fang  ‘la cosa nostra’ d’etiologia neoliberal que en vol treure les palles llargues del progressiu deteriorament i el desprestigi de la democràcia.

Ah. i repeteixo: No m’envieu més SPAM d’aquesta mena, si us plau!.