Divagacions d’una nit d‘estiu. (Tertúlies casolanes i petit burgeses a la Boia de Port Pelegrí)

Què vols dir amb això de que Boudelaire i Rimbaud eren millors que Maragall i Guimerà?

Si, i Le Courbusier i el Van de Rohe són infinitament millors que en Tàpies, que és un decadent exponent de la inutilitat amanida pel màrqueting... És el fum d’encenalls de l’estètica deslligada de la ètica de la nostra Europa decadent, davant la competència de l’Orient puixant, ni que sigui mercès a l’esclavitud de la seva gent. 

Però tu em compares ous i castanyes. Què tenen en comú els uns i els altres com perquè els comparis...?

La inutilitat de l’art davant el bell axioma de que és bell allò que és útil, com aquesta senzilla barana  de ferro, sense cap ornament ni cap mena d’intent d’imitar la natura. Ara et sembla la burda feina industrial d’un taller , però qui primer va concebre el disseny d’aquesta joia de l’enginy, era un artista.

Un artista sempre ha de ser algú anticipat al seu temps. Qui tingui la noció del més enllà per crear tot allò que ens sembla quotidià.

Mira, a diferència d’en Tàpies, els cubistes van concebre l’estètica de la social democràcia, de la universalització de la vivenda i el disseny. Els blocs dels habitacles actuals són d’estètica cubista, sense ells, el món  de les corbes barroques i  modernistes es dividia entre les sumptuoses mansions i les fàbriques dels  burgesos i les barraques dels seus treballadors. Heu vist les colònies tèxtils del riu Llobregat ? Una casa senyorial, dalt del punt més enlairat i dominant,  unes dotzenes de barraques insalubres destinades als obrers i la gran fàbrica, amb la monumental xemeneia. No és això una concepció medieval de les relacions humanes?. Per sort van venir Duchamp i els cubistes i van trencar amb això, l’un destruint la vella estètica i els altres construint la nova i revolucionaria que era el cubisme.    

Potser et descuides les pistoles dels anarcosindicalistes, que també hi van tenir el seu paper.

Bah. Aquests com els indignats d’avui. Jo també n’ estic d’ indignat, però amb els que es diuen indignats. No es pot anar a destruir l’estat ni impedir que els representants electes facin la seva feina al Parlament. On s’és vist?

Però de quin estat parles? Has vist pel món occidental un estat més fictici que l'espanyol?. Però si no en tenim: Està ofegat pel municipalisme hereu del vell caciquisme,  el bipartidisme, un poder judicial captiu de l’executiu i una ficció insostenible d’estat federal amb el ‘café para todos’ de les autonomies.

És inviable i sembla que l’hagués ideat, en un deliri,  en Duchamp en persona. Vols cosa més surrealista que el que passa aquí ?

Oh, si i els europeus estan ben acollonits. Grècia la vendran a trossos, la liquidaran en parcel·les, com les finques rurals de vora mar de l’Empordà, però si els fallem nosaltres se’n van  a prendre pel sac. Ens tenen por, com ens n’han tingut sempre.

Quan la Guerra Civil els europeus van fer-se l’orni i van abandonar la República Espanyola, doncs l’anarquisme els tenia espantats, amb els seus excessos de primera hora. Fèiem por.

Amb l’anarquisme va passar la mateixa cosa que amb els ‘Indignats’. Hi ha tanta bona fe, que hi entren els virus i el pugó . El 1936 van lliurar els presos i aquests, violents i bregats van capitanejar el moviment revolucionari, van apartar els pacífics i van copar les fronteres, fins que els comunistes d’acord amb la Generalitat van recuperar el control el maig del 1937, però aquells deu mesos de terror havien estat suficients per acollonir la burgesia europea. Ara tornem-hi! I Per sort, sembla ser que dels capellans no se’n recorda ningú, que si no, ja tindríem muntada una nova croada.

 Per cert, aquest rom “Flor de Caña” és molt bo i lliga molt bé per fer carajillos. Llàstima que ja ens l’hàgim polit.

No patiu, a Can Grau, aquí a Palagrugell se’n troba i és aquí al costat, demà anirem a comprar-ne unes quantes ampolles més.

De moment us puc oferir un cava ben fresquet: Un ‘Recaredo’ brut nature degollat aquest mateix mes de març.

Au, doncs,  porta’l i que no decaigui la festa!.  

Quina nit més  xafogosa! I tot Barcelona sembla que hagi pujat a la Costa Brava i encara diuen de la crisis!

Em sembla que nomes t’has fixat en la cua de l’autopista i no en la de les oficines d’ocupació.

Ets tan realista, que sempre li treus la màgia a tot.

Potser si.

Aquest ‘Recaredo’ està de puta mare; pot passar ben bé per xampany francès. Un gavatx no li trobaria pas la diferència.    

Ja tenim alguna cosa que els europeus ens podrien agrair, Ho veus ?