divendres, 24 de juny de 2011

Solstici d’estiu (nit de Sant Joan)




L’incessant espetec dels explosius
el retruny llunyà dels morters
i els monòtons esclats de  les traques
serien més suportables,
sense la resplendor dels focs
i la ferum de pólvora i socarrim
que envaeix els sentits.   

Ombres incertes d’infants que corren
es confonen amb  la foscor de la nit,
mentre les copes de brut Pinot Noir
-diuen que està de moda el cava rosat-
s’escalfen lentament al caliu de la nit,
i algú defensa, en amable tertúlia,
l’inseparable conjunció de l’ètica i l’ estètica
en embolicats móns d’ artistes vocacionals
immersos en civilitzacions crepusculars.

A llevant brilla,
amb qualitat de plata brunyida
per l’efecte de  la lluna minvant,
la vella meuca Mediterrània,
bressol de la nostra cultura.

Tot just a l’altra riba:

 L’incessant espetec dels explosius
 el retruny llunyà dels morters
i els monòtons esclats de  les traques
serien més suportables,
sense la resplendor dels focs
i la ferum de pólvora i socarrim
que envaeix els sentits

Ombres incertes d’infants que corren
es confonen amb la foscor de la nit,
mentre l’angoixa de saber si viurà demà
-els sàtrapes es resisteixen a deixar els palaus-
oprimeix el cor de la noia magrebí   
que somnia  embarcar els seus neguits
travessant la negra Mediterrània
que l’uneix i separa de la vella Europa
on diuen que tothom és net, polit i ric.

Com hauria de ser.

10 comentaris:

  1. Unes encertades metàfores que mouen a la reflexió. Va bé reflexionar per desembafar-se de tanta coca, tant de cava (sobre tot si és rosat) i tant de retruny i ferum socarrims indefinits.

    ResponElimina
  2. així és Ramon, Europa es un immens aparador pels africans, la terra promesa, i tot i que no om ni nets ni polits ni rics, almenys aqui no hi ha guerres i poden menjar cada dia, que segons d'on vingui un és ja molt.

    ResponElimina
  3. Épicas, reflexivas y muy elaboradas letras.
    Gracias amigo por deleitarnos.
    Abrazo desde el sur

    ResponElimina
  4. Tan a prop... i tan llunyans que ens els sentim. Els segles d'història han anat aixecant molt més que un mur d'aigua salada.

    ResponElimina
  5. et destijo un molt bon sant Joan

    ResponElimina
  6. Magnífic poema on la concepció d'una Mediterrània de quatre costats s'imposa. Quatre bandes de una taula desigualment servida. Salut i enhorabona.

    ResponElimina
  7. Por el momento a partir de ahora tenemos más luz, quizás es hora de rentabilizarla

    ResponElimina
  8. Brian,
    Encertada reflexió sobre un pensament fugisser sobre els diferents significats del foc d’una nit màgica i embafadora.

    Puigcarbó,
    És un miratge, com els dels seus deserts, i un miratge evanescent que es fon de mica en mica.

    ResponElimina
  9. Enletrasarte,
    Un abrazo desde el Mediterráneo universal.

    Aris,
    Te’l desitjo també... i una suportable ressaca.

    Vicicle,
    Gràcies pels teus elogis. És una modesta reflexió sobre les diferències dels veïns, tan propers i tan llunyans.

    Temujin,

    Luz, más lu

    ResponElimina

Cercar en aquest blog