dimarts, 28 de juny del 2011

No envieu més SPAM




Darrerament es prodiga per la xarxa una campanya de desprestigi de la ‘cosa pública’ que ja fa pudor de socarrim. 
Gent de tota confiança t’envien missatges on es fa referència als sous dels polítics, els seus privilegis i les seves canongies.
L’altre dia ja m’hi vaig referir, però crec que val la pena insistir-hi, doncs aquests atacs a ‘la cosa pública’ tenen tota la pinta de provenir de ‘la cosa nostra’ de l’extrema i profunda negror de la dreta més abjecta i interessada.
El seu discurs és el mateix que els de certs mitjans foscos i radicals, com ‘Intereconomia’, La Cope i d’altres per l’estil...
Ahir, una bona amiga em va remetre tot un reguitzell de diputats i diputades fent petar la becaina a l’escó del Parlament. Algú ha anat col·leccionant imatges de gent amb els ulls tancats –n’hi ha que els enxampen en l’instant de parpellejar i diuen que dormen- i d’altres, puntualment, de ben segur els ha vençut l’avorriment  del  discurs pesat de l’orador de torn i no poden evitar el ‘pesar figues’, com es diu per terres vallesanes quan et venç aquella son irresistible i aclaparadora
Aquesta mena ‘d’informació’ l’elimino immediatament  i trenco la cadena, però cada vegada  la gent de bona fe es prodiga més enviant aquesta porqueria de dubtosa procedència, de ben segur  per reafirmar la seva indignació.
Jo també estic indignat, i vull una seriosa reforma constitucional,  una democràcia més directa i participativa i, ja posats a somniar, un país on hom planifiqui estratègicament els recursos públics, fugint de les improvisacions tàctiques de darrera hora, a les que tant afeccionats estem. Vull més transport públic i menys AVE especulador, més corredor mediterrani i menys apartament a Marina d’Or, ni aeroports inútils a Ciudad Real; vull equipaments públics que no tinguin l’espectacularitat dels poliesportius per acollir equips de regional ni els costosos  teatres per representar-hi els Pastorets per Nadal i la ‘Verbena de la Paloma’ els del Casal d’Avis, quan manquen infraestructures com residències o escoles bressol. Vull una justa distribució fiscal i territorial i un municipalisme mesurat i just amb l’objectiu de vetllar pel comerç i els serveis del territori, sense els embolics d’haver de gestionar urbanismes desfermats i haver de responsabilitzar-se de la seguretat i la policia. Vull una distribució racional dels recursos i les subvencions, sense clientelismes ni fidelització de vots interessats.  
Per això voldria que aquestes campanyes interessades quedessin al descobert, sorgís la vertadera faç del seus promotors, i la gent de bona fe no els fes predicament i, per favor, amics i coneguts, trenqueu-ne les cadenes i no me’ls envieu més.
Els diputats i diputades no es passen el dia clapant al seu escó. I si algú ha fet un cop de cap, d’avorriment o per cansament, i no és menys que la tocada d’escrot de  qualsevol empleat, que s’escapa a fer el cafè de mig matí, obre el correu particular abans de començar la jornada, procura allargar una baixa per un refredat més de quinze dies i els dilluns se’ls passa parlant o malparlant de futbol.
Ja sé que em direu que això no ho paguem nosaltres públicament  i va al càrrec del qui contracta, però no us penseu que hi hagi tantes diferències a la societat com per estar dividits entre sants barons i gent de caire normalet.
Indignem-nos i demanem les reformes que precisem. Lluitem contra els desmantellament de la ‘cosa pública’ i engeguem a pastar fang  ‘la cosa nostra’ d’etiologia neoliberal que en vol treure les palles llargues del progressiu deteriorament i el desprestigi de la democràcia.
Ah. i repeteixo: No m’envieu més SPAM d’aquesta mena, si us plau!.     

18 comentaris:

  1. Totalment d'acord, Ramon. Aquesta estratègia ja l'han fet servir molt a sovint i els ha donat sempre molts bons resultats. Al Cabanyal ens han fet el mateix: degradar el barri per a especular lliurement amb els negocis més foscos. I quan el desprestigi arriba a la justícia i la política, compte en els salvapàtries. Estem farts de certa manera d'entendre la cosa pública com a interès personal i no servei públic, però aquests abusos o malbarataments mai no disculparan el seu desballestament, molt al contrari. El funcionari -i molt més el polític- està al servei de la comunitat i no deu utilitzar-la mai de la vida en profit propi. És així de senzill. Dissortadament, n'hi han que només ho entenen des d'aquesta perversió que, a més a més, sembla ser el criteri dominant en els partits polítics poderosos. Si no, com ens expliquem determinades e irresistibles ascensions, pactes, enfrontaments, etc.? Salut.

    ResponElimina
  2. No et diré que no tens raó, de fet em vas fer reflexionar i no he escrit un apunt sobre un article del 20 minutos, on surten els sous dels alcaldes i presidents de comunitats autònomes.
    Perquè en el que tens raó es que aquestes històries les aprofita la dreta. Però, que em dius de l'Alcalde de Calonge, que es volia pujar el sou un 30% i només a fet marxa endarrera per la pressió? I n'hi han més que també sels han pujat. El bó de la democràcia es que aquestes coses es poden dir sense que et fiquin a la presó (sempre i quan estiguin comprovades). Jo dic no a l'spam però si a la llibertat d'informació.

    ResponElimina
  3. Hola Alberich,
    Dius "Ja sé que em direu que això no ho paguem nosaltres públicament i va al càrrec del qui contracta...". Doncs sí, ho has encertat, jo almenys t’ho dic. La diferència entre cobrar amb diner públic o amb diner privat és molt important. Si ho pago jo (diner públic) tinc tot el dret a criticar-ho, es tracti d’un diputat del Parlament o d’un escombriaire de l’ajuntament. Hi ha gent que això encara no ho entén, i amb l’excusa d’una aferrissada defensa de la cosa pública sembla que tot s’hagi de disculpar. I perdona la meva intromissió ideològica, que ja intueixo que aquí estic en franca minoria.

    ResponElimina
  4. És evident que part del discurs "anti-polític" que corre prové de la caverna de sempre, aquesta que a Espanya coneixem tan bé. Hi ha sectors de la dreta dura que se senten còmodes en el mal rotllo perquè en treuen profit. Jo diria que fins i tot CiU ha canviat una mica de registre i s'apunta a esverar el personal i desprestigiar la seva política: determinades crítiques al govern anterior són terriblement deslleials i no se sap mai a qui beneficien. Potser es volen anar apropant al PP?
    Cal vigilar qui explica què, però alhora hi ha informacions que han de circular: hem de vigilar més d'aprop els polítics. Això no li fa mal a la democràcia sinó que més aviat la saneja. Només cal procurar que el discurs anti-polítics no derivi al discurs anti-democràcia.

    ResponElimina
  5. Vicicle,
    Em sembla especialment inquietant aquesta campanya orquestrada de desprestigi de ‘tot’ lo públic.
    Aquesta desinformació, guarnida d’informació fa més mal que bé i nomes porta el descoratjament que beneficia als ‘salvapàtries’, com bé dius.
    Ens cal atendre les reformes que permetin perfeccionar el sistema i una introspecció serena i acurada dels mals que ens toca corregir, sense distorsions interessades.
    Salut.

    ResponElimina
  6. Aris,
    Jo he treballat vint i tants anys a la privada i els darrers vint-i-dos anys de la meva vida professional, a la pública, en un municipi a prop de Barcelona, ocupant un lloc de caràcter no polític de tècnic - de fet no tinc cap mena de carnet d’adscripció política- he trobat i he conviscut amb gent que treballava de valent –i com a tot arreu, n’hi havia algun que s’hi repenjava- Una de les coses que li recriminàvem a un alcalde era que no s’apugés el sou un Euro més que el nostre, doncs ens tenia coaccionats amb el seu sou misèrrim, incomparablement molt més baix que un d’un nivell idèntic del món privat.
    Una de les coses que poden fer millorar el món de ‘lo públic’ és una major claredat en l’adscripció a les llistes- que haurien de ser obertes- i una obertura dels partits fora de l’actual bipartidisme tancat, amb uns càrrecs amb una remuneració que permetés atreure els millors professionals, que ara no els surt a compte, doncs hi perden diners en comparació a la banca o l’empresa privades.
    La informació és lliure quan és veraç i contrastada, i per descomptat no seré jo qui defensi coartar-la. L’antiinformació és l’SPAM i el libel demagògic, fora de context.

    ResponElimina
  7. Miquel Saumell,
    Benvingut a aquesta casa, on hi seràs sempre ben rebut. Una de les coses que hi procuro mantenir és l’estricta i curosa eclèctica absència de sectarisme, tot i que tinguem cadascú el nostre ‘llautó’ i aquest sovint es faci evident.
    No vull justificar ‘lo públic’ per si mateix, tot i que entenc que hi ha un munt de coses que difícilment es poden moure dintre dels àmbits privats, sense haver de pagar costosos peatges que engreixin plusvàlues d’inversions privades.
    Com podràs veure, la meva rondinada no és per queixar-me del legítim dret a criticar la cosa pública, sinó la desinformació interessada que sovint es disfressa de genial descobriment, quan aquestes coses es poden trobar a les lleis de pressupostos i als butlletins oficials corresponents, dintre dels seus contextos normals i sense manipulacions.
    Una cordial salutació.

    ResponElimina
  8. Lluís,
    Tens raó en que el discurs ‘anti polític’ pot derivar en l’anti democràtic. Aquest és el que van fer servir durant més de quaranta anys per justificar l’inexplicable dictadura que va treure’ns del món occidental durant quaranta anys.
    Avui en Joaquim Nadal ha publicat un interessant article conciliador a “la Vanguardia” traient ferro a aquesta política de CIU a la que fas referència.
    Salut.

    ResponElimina
  9. Només t'he de dir que si, que ja n'hi ha prou de seguir cadenes que només escampen immundícia sota el paraigua de la "informació". Els mecanismes de control hi són, només cal voluntat de fer-los servir. Les mentides descarades i les mitges veritats interessades no han de tenir ressò, i algú ha de començar a trencar la cadena.

    ResponElimina
  10. Alberich, estoy algo confundido, pero me gusta opinar, en tanto me ha costado tanto y toda la vida luchar por un mundo mejor. Primero por casa, sí, estamos en eso y no sin muchas aflicciones.
    Vosotros estáis padeciendo el bipartidismo, la hegemonía de los medios de comunicación (ya dejé de ver las tertulias de TVE) y ciertas vaguedades del movimiento 15M
    Claro está, gente como tú, hecha y derecha, tiene convicciones más fuertes, más arraigadas y definitivamente acertadas...pero qué difícil se hace, encausar muchas de estas voluntades ¿?
    ¿no crees?
    En todo caso, os deseo lo mejor, que por merecido no tardará.
    Un abrazo

    ResponElimina
  11. Ja fa anys que vaig decidir no seguir aquestes cadenes d'spam. De fet ni obro els correus que arriben amb el típic Fwd. Directament a la brossa.

    Ara, d'altra banda, fa una mica de penona mirar una estona "el debate sobre el estado de la nación" (la d'allà) i veure que un cop han xerrat els suposats líders del país (ZP i Rajoy... déu ens agafi confessats amb tals lideratges) els senyors diputats abandonen, en gran quantitat, el seu escó.

    Si sóc ben pensat diré que han anat a fer una orinadeta, si no ho sóc potser se'n van a fer el "cortadito".

    ResponElimina
  12. Totalment d'acord, Ramon. El problema de Internet és que tot s'hi val. No és només el correu; son els fòrums, els blocs, els comentaris als mitjans de informació que els admeten, etc. (I ja no parlo de les xarxes socials perquè és un tema del que me'n vaig mantindre al marge des que van començar).

    Estic d'acord en que la majoria dels que reenvien correu brossa ho fan de bona fe, però no deixa de ser un símptoma de la baixa cultura democràtica (o cultura a seques) que ens envolta. Conceptes tan elementals com no fer judicis de valor, no aixecar falsos testimonis o la obligació ètica de comprovar les fonts del que es difon, simplement es desconeixen o no se'ls dona cap importància. Difamar i calumniar surt gratis. Això no s'ha produït per generació espontània, és clar, la tele-escombraria s'encarrega de alliçonar al personal cada nit i cada matí. Però és un problema de tota la societat: entre tots em anat rebaixant el nivell d'autoexigència.

    ResponElimina
  13. Clidice,
    Aquestes cadenes van donant voltes i voltes i sovint es reben els mateixos correus una i una altra vegada, sempre amb el mateix discurs, sovint tendenciós i descontextualitzat, que és una de les maneres més clares de desinformar, per no dir de difamar.
    Salut.

    ResponElimina
  14. Omar(deletrasarte)
    Es la singularidad de nuestra política, salida de largos años de autoritarismo, bajo un sistema constitucional, hoy francamente mejorable, dada su génesis en la transición del franquismo a la democracia en los años setenta.
    Por la red y en España circulan unas campañas de desprestigio de la clase política en particular y de la democracia en general.
    Un cordial saludo.

    ResponElimina
  15. El porquet,
    Fas molt bé no entrant al drap i ignorant aquesta porqueria, que sovint es segueix de bona fe per bona part dels que les envien.
    És ben cert que l’espectacle dels debats parlamentaris són decebedors, per la manca de nivell i la demagògia que fan servir i per l’absentisme manifest quan han parlat els líders dels dos partits hegemònics i deixen els dels minoritaris parlant ‘erga omnes’ però sense públic.
    Salut.

    ResponElimina
  16. Brian,
    Se’m fa difícil entendre el baix to democràtic, inclús el que empren els politics, potser hereus dels ‘aplaudidors’ de les passades èpoques i que es prenen els embats entre els dos caps de cartell com una cursa de braus o un partit de futbol, amb olés, crits, i d’altres manifestacions més pròpies d’un combat de boxa que d’un debat entre els pares de la nació.
    Les campanyes que circulen estan a l’alçada dels pitjors ‘reality shows’ i fa fredor veure que molta gent les reenvia com si et lliuressin alguna mena de secret tret de confidències pròpies de film de sèrie B.
    Qui vulgui tenir informació veraç sobre sous i prebendes, que es llegeixi els butlletins oficials, les lleis de pressupostos i les d’acompanyament, com ens ha tocat o els toca fer a més de quatre.
    Com en les competicions esportives, la gent es mou per colors i de manera sectària i està disposada a fagocitar qualsevol bola que li plagui, de l’estil xafarder i tendenciós de les cadenes de TV més populistes.
    Salut.

    ResponElimina
  17. No és nou aquest 'acoso y derribo" recorda com matxucaven a Adolfo Suárez o a Felipe amb el váyase se.Gonzalez, o con matxuquen constantment contra Catalunya. La dreta espanyola és així.

    ResponElimina
  18. Si,Frances, però 'tanto va el cántaro a la fuente...' que finalment es trenca, que sembla ser que és el que està passant.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog