dimarts, 13 d’abril del 2010

La tangibilitat de la memòria.




L’Eulàlia Messalles ens fa avui al Riell Bulevard una proposta engrescadora: ens enllaça la pàgina d’un blog on es treballa la memòria històrica superposant imatges actuals amb les del passat per fer evident la tangibilitat dels fets que van succeir.
Aquesta tècnica em  sembla força intel·ligent i d’un valor didàctic molt important: sovint ens hem trobat, passejant per escenaris on han passat coses, des de runes de l’antigor on hi caminaven gent de fa dos mil anys, fins a balmes on s’hi amagaven partides de bandolers o de carlins; també hem passejat per antics camps de batalla, on encara s’hi troba alguna llauna rovellada, algun botó, un tros de metralla confós amb la grava, alguna bala que -per sort- el seu destí hauria estat petar contra la terra, o l’anella, quasi desintegrada, d’una bomba de mà.  
Passejant per aquests indrets, hom pot fer un exercici d’imaginació i situar-hi els personatges: Evocar les boines roges i els parracs de pana dels perdularis d’una partida carlina dintre d’una balma, o pressentir l’angoixa d’aquella generació que hi va deixar la pell o les il·lusions, carenejant la Serra de Cavalls, on encara hi resten els vestigis de la batalla en forma de trinxeres i pous de tirador. Aquests són exercicis d’imaginació, sovint basats amb la fantasia o la tergiversació del que hem sentit a dir o hem llegit. La proposta dels autors de l’enllaç de la Eulàlia em sembla un exercici molt més objectiu i colpidor: és la contraposició de l’escenari actual amb imatges de la realitat històrica; un contrast que fa reflexionar, com quan en certa ocasió vaig veure la sortida d’un casament de l’església de Sant Felip Neri, a la placeta del mateix nom de Barcelona, que encara guarda les cicatrius d’un bombardeig feixista del 30 de gener del 1938, de quan la guerra. L’alegria de contraents i assistents –mostra del triomf de la vida i del fet biològic- contrastava amb aquella façana testimoni d’un passat ignominiós de mort i pors, però per fer-se’n càrrec i capir-ne el contrast, amb tota la seva càrrega emocional i didàctica, cal tenir-ne el coneixement i aquesta és la labor dels autors d’aquesta intel·ligent proposta, que des d’aquí vull saludar.        

3 comentaris:

  1. S'agraeix l'enllaç i la referència al Bulevard, però allò que realment val la pena és veure les fotografies. Tot un viatge. Ni que sigui virtual.

    ResponElimina
  2. Alberich, Moltes gracies per l'enllaç i felicitats pel (els) blogs

    ResponElimina

Cercar en aquest blog