Experiència telepàtica.

Estem dinant en un petit local a vora de la mar. Tot i que encara som a finals d’abril, quan surt el sol ja dóna gust treure’ns roba i deixar que l’escalfor acaroni les pells nues.

Ara és una bona època –penso- mentre trec la valva d’un musclo de la seva negra closca i m’empasso un glop de cervesa, per gaudir de la Costa Brava sense els embussos i les aglomeracions de l’estiu. Estic distret barallant-me amb una gamba i amb els meus egoistes pensaments, tot sentint una confusió de sorolls, entre els batecs de l’onatge –avui pica fort per causa d’una mica  de garbí que encalitja l’atmosfera, d’habitual tan clara- i la rebequeria d’un marrec que vol fer-se evident davant la passivitats dels seus pares que passen de ell amb la pretensió de dinar tranquils ni que sigui a costa de la intranquil·litat de tota la resta de clients del petit local.  L’arròs es prou bo i la sentor de iode i algues de la mar ajuden a fer-lo més saborós. Si el marrec dels collons deixes de plorar, ja tot seria perfecte.   

La gent de Can Fanga es fa evident amb una certa xerrameca estrident que sembla arremolinar-se harmònicament amb el plor de l'ìnfant, els fums de la cuina i del tabac,cap a una campana extractora.

Tot punxant un tros de sípia entre els grans d’arròs, la veig: és una dona superba, ben formada i vista d’esquena més que suggerent; una melena negra i sedosa fins les espatlles; una esquena lleument musculada coberta amb una samarreta imperi mullada pel recent bany, orlant una cintura de ballarina; un cul rodó i turgent, subratllat per l’eslip d’un banyador estampat, conjunta els seus malucs acollidors, inici d’unes cames llargues i ben proporcionades on hi clapegen ,com minúscules perles, mostres de sorra de la platja. La dama de molt bon veure és a la barra, tot esperant alguna comanda.

Els experts en ciències parapsicològiques i els infants de les escoles afirmen que si li mires el clatell al pròxim de manera insistent, aquest es girarà impel·lit pel influx telepàtic de la mirada. Aquesta probabilitat, més que evidència, puc afirmar, amb rotunda vehemència, que si la mirada va dirigida al cul d’una senyora, aquest probable efecte telepàtic es produeix amb aclaparant certesa.   

En aquest cas la dona es gira cercant la meva mirada. Sembla reprovadora, però potser només m’ho sembla, doncs els atàvics sentiments de culpa fan que el subconscient ens vagi dient allò que és tòtem o es tabú i en els supòsits de mirar amb insistència el cul d’una senyora, tenim tots els números  de que els convencionalismes de la bona educació i les bones maneres se’ns girin en contra.

Si a aquest sentiment subjectiu hi afegiu la mirada reprovadora de la muller que, sense dir res, t’acaba fulminant, la inhibició ja resulta completa i un hom procura oblidar l’objecte- de ben segur inconscient- de la seva atenció i distreure’s amb el plor de la criatura i la crítica que a la taula s’ha encetat  en quan  lo barruts que són els pares, i que si patatim que si patatam...

La dama del cul bonic es gira furtivament, potser una mica decebuda per adonar-se que ha deixat de ser objecte d’atenció. Un nou sentiment de culpa m’envaeix, pensant en la seva possible frustració, per la qual cosa, furtivament, envio breus llambregades a l’anatomia suggerent de la bella dama, fins que finalment li lliuren l’encàrrec de begudes i entrepans que havia fet i es fa fonedissa, tot deixant una darrera mirada, el contingut de la qual soc incapaç de desxifrar sense entrar en possibles i subjectives falses modèsties, i una estela d’olor de sal i de suor neta.

Tot torna a la normalitat del nen ploraner i la xerrameca d’estrident “in crescendo” de la parròquia del local.

Jo em  submergeixo en les complexitats i els desconeixements del cervell humà, pensant que la telepatia podria ser un fet empíric: i a les proves em remeto.