Sant Jordi 2010.
Llibres, roses i un genet,amb llança, cuirassa i barret.Un drac ferotge i banyut-com un aràcnid pelut-atacat per un pallús-incapaç de matar un lluç-que amb intencions de trapellavol defensar una donzella.
Aquest Sant Jordi oficial,que veneren molt contents,japonesos i altres gents,no és el real, és virtual.
Jo us dedico, sense excuses,intencions no gens difuses:
Un pom de roses vermelles,boniques com camp d’estrelles,que expressen amb vehemènciael sentir de ma consciència.
I aquesta és,en resum perfecte,-malgrat les falques posadesper poder rimar les dades -la prova del meu afecte.
Ramon Alberich
divendres, 23 d’abril del 2010
Sant Jordi 2010 (versots per una Diada)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt be, si senyor. L'altre dia llegia, no sé on, que Catalunya es un poble de poetes; que dons una puntada de peu a un arbre i en cauen tres. Potser, però per descomptat no es el meu cas. I com que un sol admirar sobre tot les habilitats que no te, deixo constància de la meva admiració per aquest poema tan ben trenat.
ResponEliminaBrian, "d'escriptors, poetes i ases, n'hi ha per totes les cases"...O no era ben bé així?...
ResponEliminaSalutacions i gràcies.