Controvertit, polèmic, histriònic, egòlatra, incompetent, ambiciós? Aquests qualificatius i molts més li han endossat al jutge Baltasar Garzón, de vegades amb la subjectivitat que ens fa veure’l segons el color del vidre amb el que el mirem, o si les seves accions ens han tocat , més o menys, el voraviu, o han afalagat alguna de les nostres personals apetències de justícia.
Ara, quan ha estat encausat per presumpta prevaricació a instància del que enteníem per feixisme residual, que pel que sembla no és tan residual, hi ha moltes coses en joc: les tribunes internacionals ja han posat l’ull damunt les actuacions de la judicatura espanyola, i crec que ens hi va la credibilitat en la seva imparcialitat i la seva homologació amb les dels països de tradició democràtica.
I esperem-nos, perquè sembla ser que els del quart poder, el del Tribunal Constitucional, estan bellugant i poden emetre les seves resolucions sobre el controvertit Estatut.
d'una banda penso que no necessitem un "jutge anti-màfia", reconec que l'histrionisme i, per què no dir-ho, la forma potinera d'en Garzón a l'hora de fer la seva feina, em posa els "nervis nerviosos". Ara, si la seva figura serveix per desviar l'Alfeu i el Penau i netejar la judicatura ... no ho veig prou clar. El que és evident és que, vagi com vagi, ja hi ha cops de colze per quedar ben parats, els uns i els altres.
ResponEliminaQuan Garzón va perseguir i engarjolar les persones de l'entorn de Felipe González, el varen deixar fer; era el "tonto útil". Ara que s'ha encarat amb el nucli dur de la dreta (perquè, dieu-me mal pensat, però jo no em crec que el cas Gürtel no hi tingui res a veure) el "poder judicial" l'ha trincat.
ResponEliminaEl Poder Judicial és el “menys democràtic” dels tres poders. El Legislatiu i l’Executiu, provenen d’una mena de franquícies –tant s’hi val qui sigui els que formen les llistes, el que val és la sigla- que se’n diuen partits polítics; el Judicial, d’un corporativisme, que és el món de la judicatura. Aquests provenen de les arrels sociològiques del franquisme i –malgrat les honroses excepcions- formen part del substrat més conservador de la societat. Crec que Garzón paga el seu protagonisme, la seva ingerència en els temes de la memòria històrica i el cas Gürtel.
ResponEliminaSalut.