dimarts, 25 de maig del 2010

Tina de Jarque, l’anarquisme i els militars feixistes (un projecte per una història crepuscular).




Tina de Jarque era una senyora de molt bon veure que sonava com a vedette de certa fama cap als anys trenta. Els habituals del Paral·lel de Barcelona, on hi confluïen gents de totes les tendències la coneixien prou bé.  Armand Guerra , un cineasta anarquista valencià, l’havia inclòs al rodatge d’una pel·lícula, que va resultar maleïda, que es diu “Carne de fieras” i que es va acabar a corre-cuita quan ja s’havien sollevat els generals colpistes l’any 1936. No es va estrenar d’immediat i els negatius semblaven perdut i oblidats fins  que van ser recuperats i la pel·lícula restaurada i muntada després d’un laboriós procés d’investigació i finalment estrenada l’any 1991.

Tina de Jarque va passar pel Madrid assetjat i posteriorment va ser engolida pels atzars de la guerra. Hom diu que va ser afusellada pels rebels colpistes, però posteriorment s’han trobat nous indicis, que obren  noves pistes, a partir d’una fosca història d’espionatge, prostitució i connivència amb els serveis secrets dels feixistes.

Ahir en parlava amb el meu germà Ferran, que va ser restaurador del film i un expert en les petites i grans històries de la guerra.

El cas de la malaguanyada Tina de Jarque pot ser tema d’una seriosa investigació de la que en pot sortir una suggestiva història de militars d’alta graduació, prostitució, espionatge, anarquistes, assassinat de persones que “sabían demasiado” i d’altres en un context crepuscular, d’un món que desapareixia per donar pas a un altre –el de la preponderància d’Occident tutelat pels americans, que ha durat tota la segona meitat del segle XX i que ara sembla també haver entrat en el seu crepuscle particular. 

Un projecte engrescador per qui en tingui ganes de ficar-hi el nas i per anar descobrint els secrets de la memòria històrica i les fites dels crepuscles generacionals. 

         

9 comentaris:

  1. en altres geografies ja n'haurien fet mil i un documentals. aquí preferim admirar herois i heroïnes forànies. què hi farem!

    ResponElimina
  2. Em fascina com saps trobar històries curioses o a vegades inventar-te-les. Per cert l'endemà de jubilar-te podriem quedar per fer un cafè allà on vulguis...si et plau, clar. Tinderem molt de temps.

    ResponElimina
  3. Si, Clidice, aquesta podria ser una Mata Hari ben nostrada..

    ResponElimina
  4. Francesc, ja faig festa (encara són vacances, i oficialment em jubilo a final de mes)...Amb molt de gust, podem fer aquest cafè quan vulguis i on vulguis...
    Salut.

    ResponElimina
  5. No sabia res d'aquesta història, i la trobo molt interessant. A veure què més trobo...

    ResponElimina
  6. Ets una font d'històries interessants, Ramon

    (ui! el Francesc i el Ramon fent un cafè... la blogosfera ja pot tremolar , jeje)

    ResponElimina
  7. Jo tampoc no coneixia aquesta història!!! Ets una caixa-font de sopreses!!!

    ResponElimina
  8. També és curiós que la peli aquesta la dirigís el senyor "Armando" Guerra en els inicis de la ídem. Si no fos veritat, semblaria mentida.

    ResponElimina
  9. El mèrit d'aquesta història és del meu germà Ferran...
    Ostres, si Helter, tot i que l'"Armando" no la va armar ell precisament.
    Salut

    ResponElimina

Cercar en aquest blog