dimarts, 20 de setembre del 2011

Herr Müller i la senyora Merkel.



Aquest darrer cap de setmana, herr Müller passejava capcot pels carrers d'una localitat turística de la costa, repassant les ofertes gastronòmiques.
Recoi, els mateixos preus que a la meva Baviera natal, si no més cars- va pensar.  
Ja era tard, però ja se sap que en aquest coi de país la gent sopa gairebé  a la  mitjanit.
Un mediocre grup d’havaneres avorria la concurrència a la plaça amb les sempiternes cançons –abans nostàlgies de mariner embriac i ara edulcorades, fora de context, i tutelades per la regidoria de cultura de l’ajuntament- A la tarda hi havia hagut sardanes i xocolatada i  ara la gent s’arremolinava als bars al voltant de la televisió que donava un partit del Barça, que ja guanyava per set o vuit gols.
Tendes, bars, restaurants i botigues estaven a vessar, tot i que ja eren les tantes.  Els carrers, concorreguts i plens de gent ociosa. 
En Müller no ho entenia; ell s’excedia quinze dies a l’any i la resta la treballava, en un tipus de vida escarrassada,  espartana i ordenada i no com el d’ aquest coi de llatins que sembla que es passen el dia de festa en festa, menjant, bevent i fent xerinola. I si almenys fossin humils i de bon conformar, com els caribenys, però no, aquests són de mena orgullosos, són fatxendes i es creuen el centre del món, presumint  i baladrejant – pensava.
Perspicaç i xafarder, havia copsat que construeixen obres faraòniques, com aeroports sense avions, vies de ferrocarril de gran velocitat, en les que no hi passa cap tren, teatres on no s’hi actua tret de quatre mítings en època d’eleccions, poliesportius on hi ha quatre iaies fent gimnàstica a càrrec de l’erari públic. Mantenen costosos clubs de futbol i paguen els sous més fabulosos i traspassos rècord de la historia per jugadors de toc exquisit i intel·ligència escassa, que van pel món pregonant que són els més envejats, per rics, guapos i atletes, com aquell portuguès border line que juga a Madrid. Els alemanys no s’ho poden permetre i tampoc els francesos, que van limitar per llei aitals excessos.
Tanmateix observava que qui treballava darrera les barres i servint taules i taulells, era gent forana: àrabs, paquistanesos, romanesos, tot i que havia llegit que era un país rècord en nombre d’aturats.    
Herr Müller s’anava enfurismant; ell que és oficial de primera i percep uns tres mil euros al mes, no es pot permetre tantes disbauxes Qui paga les d’aquesta gent ociosa i cridanera?
Era cap de setmana d’eleccions al seu país, i ja havia votat per correu a favor dels socialdemòcrates i contra la senyora Merkel, doncs ja estava bé de tant finançar aquest coi de sud indolent i hedonista, que sembla més un bordell que no pas un país. El següent pas hauria de ser el d’emancipar-se d’aquesta ruïnosa i inviable Unió Europea de tantes velocitats i que aquests llatins s’ho fessin mirar.   
        

16 comentaris:

  1. Molt bo! Veritablement pensant això els alemanys de Baviera i voltants. Ara, si vas a Berlin, veuràs que es com la Costa Brava: els preus pels nuvols, els berlinesos tot al dia a les terrases passants-ho bé i tots subvencionats...i que consti que m'agrada Berlin. Ah, i tenen un milió de turcs!

    ResponElimina
  2. Molt bo. I molt bo el comentari d'Aris. Us complementeu la mar de bé.
    Entre tots plegats (entre tots els europeus, vull dir) no en fem un.

    ResponElimina
  3. a voltes amb aquest tema deia fa uns dies al bloc que eren els alemanys el qui havien de sortir de l'euro i així podriem devaluar la resta de països, i la cosa podria anarper aqui, llevat que guanyin els socialistes a Alemanya que són partidaris dels Eurobons, que no deixa de ser un enèsim pedaç.

    ResponElimina
  4. Doncs potser sí, que surtin els alemanys de l'euro i així l'euro no ens donarà tants maldecaps.

    ResponElimina
  5. A los de Burgos cuando vamos a la costa nos pasa lo mismo. No entendemos como se pueden hacer programas para traer a los Müller y a los Smith a emborracharse aquí por cuatro duros, a nosotros ni se nos ocurre, la verdad. Nosotros que con nuestro frío, somos netamente exportadores, no comprendemos la frivolidad de la costa. Si quitan el euro, otra cosa habrá...que antes no había euros y yo compraba el pan más barato en proporción....

    ResponElimina
  6. Aris
    No conec cap berlinès, però a Calella tinc alguns veïns alemanys que es manifesten més o menys com herr Müller.
    Salut.

    ResponElimina
  7. Jordi Dorca,
    Europa és un mosaic de difícil convivència, on hi ha cultures i economies diverses. Estar tot baix el mateix paraigües és una mica complicat, doncs sempre hi ha els que s’aixopluguen i qui ha d’aguantar el mànec i pagar-lo.
    Talment com a casa nostra.
    Salut.

    ResponElimina
  8. Francesc,
    No ho descartis, doncs estan bastant emprenyats, i a més de pagar allà, veuen que els preus d’aquí ja son com els de casa seva, amb pitjors serveis. Si no fos per aquest beneït clima que els enamora !
    Salut.

    ResponElimina
  9. Lluís,
    Potser si que seria millor tirar-ho tot pel pedregar i sortir de l’euro, però a curt termini seria catastròfic i seria molt complicat sortir de la inèrcia de la subvencionitis.
    Salut.

    ResponElimina
  10. Temujin,
    El euro ha uniformizado parte de la economía, especialmente por la parte de los precios, si no la de los salarios y las rentas. De todos modos tampoco hemos sabido hacer los deberes y nos hemos dormido en los laureles.
    Como digo más arriba, a corto plazo, salir del euro sería catastrófico.
    Saludos.

    ResponElimina
  11. El euro, básicamente ha dificultado la exportación y ha aumentado la importación. El dinero ha salido de Europa y no ha vuelto, nadie habla de esto y esto es importante. Hemos penalizado las exportaciones haciéndonos creer que eramos más ricos de lo que somos. Se cerraban fabricas para importar cosas (salia más barato, nos decían) y así nos va...

    ResponElimina
  12. Estic amb l'Aris. Com que avui és el dia internacional de l'alzheimer, a més potser no els vindria mal que feren un poc de memòria. Salut.

    http://www.levante-emv.com/opinion/2011/09/21/nacion-alemana/841394.html

    ResponElimina
  13. La unió monetària va ser una decisió política i no econòmica. En Paul Krugman ja fa anys que s'hi manifesta en contra... i crec que té raó.

    ResponElimina
  14. Que España surti de l'euro i nosaltres no i matem dos pardals d'un tret ;)

    ResponElimina
  15. Temujin,
    Cierto, pero nos ha abierto las puertas de Europa y nos ha sacado de ciertas inercias históricas.

    Vicicle,
    Un excel•lent article el de ‘Levante’, gracies.

    Tirantlobloc,
    L’eterna dialèctica de polítics contra tècnics. Alguns haurien d’escoltar els experts.

    Clidice,
    Molt ben pensat ;-)

    ResponElimina

Cercar en aquest blog