dilluns, 26 de setembre de 2011

Coses del idioma: Demanar pollastre i acabar menjant col i patata .

(Relat dedicat al Dr. Josep Masdeu, que em va contar l'historia).
 A començaments del segle XX, a l’ hivern, els pastors de l’Alt Urgell baixaven els remats des de les pastures de la Serra del Cadí a les planes del Vallès. Ho feien a peu, al pas de les ovelles i tardaven uns quinze dies, fent marrades i circulant pels camins ramaders.
Una vegada a les planes vallesanes, convenien amb masovers i propietaris, tancats i pastures que pagaven amb els diners de la venda dels corders nascuts la passada primavera. 
Aquells anys, al Vallès no era rar veure la bucòlica estampa de les ovelles pasturant amb el rerefons d’unes naus industrials presidides per unes enormes xemeneies fumejant.
Els pastors transhumants, quan havien tocat diner fresc, es dedicaven a fer uns bons àpats a la Fonda Europa de Granollers, o a les Set Portes de Barcelona, i era freqüent que visitessin bordells i  taules de cafès on s’hi jugava fort. Sovint hi deixaven bous i esquelles i quan tornaven al silenci de les contrades del Cadí, alguns anaven ben pelats, per haver gastat tot els ‘quartos’. Amb molta sort, tornaven amb el remat, doncs hi havia qui se’l havia jugat i l’havia perdut.    
En Gil havia venut els corders i duia la butxaca plena, per la qual cosa havia baixat a Barcelona, disposat a fer un bon àpat.
Anava amb un grup d’altres ramaders, tots amb diners a la butxaca, disposats a menjar-s’ho tot, ja fos un bon tiberi com la jeia mercenària d’alguna bagassa de les que feien el carrer a la dreta de les Rambles.
Eren a prop de l’estació de França, una mica atabalats pel brogit de la gentada que per allà circulava: una munió de viatjants de comerç,  pagesos, senyorets calaveres, camàlics, policies de paisà i uniformats, guàrdia civils amb mostatxo, soldats de permís. La ciutat era una bogeria comparada amb el silenci dels prats pirinenc.
Hi havia gana. Varen veure una fonda amb una pissarra a la porta, on amb guix i amb cal·ligrafia maldestre hom havia escrit: Plato del dia: Repollo con patatas
En Gil, que sabia una mica de lletra ho llegí i els va dir
-Recollons, si d'una cosa  grossa en diem que és la hòstia, i una de molt, molt grossa, que és la rehòstia, doncs aquests ofereixen més que pollastre: repollastre amb trumfos.
-Doncs fe de déu, entrem-hi –va dir un altre.
Es van entaular, van demanar el plat del dia  i un cambrer guenyo i de parla andalusa els va dur uns curulls plats de col i patata, amanits amb el suc d'una llesca de  mig pam de cansalada, que lluïa cruixent i ben fregida al damunt de la muntanya de verdura.
-Escolti, que nosaltres hem demanat repollo  i no pas col i trumfos, que d’això ja en mengem cada dia a casa- va dir en Gil al cambrer.
-Mire uté- replicà l’andalús- aquí lo pone claro: Plato der día: Repollo con patata’ y yo les he traído ezo: cole con papas.
-Recollons que aquestos senyorets de Barcelona en diuen pollastre de la col;  la mare que els va parir ! Ja m’ho semblava a mi que això del repollo era massa bonic per ser veritat pel preu que cobren.
Els altres els va donar per riure i es van cruspir la col i patata, que varen trobar molt pitjor que la que es menjaven a ca seva. Sort de les xerricades al porró, que varen animar la festa. Finalment, amb els carajillos  i l’aiguardent van acabar d’oblidar la cosa.
-Podríem anar al Carrer de l’Arc del Teatre, que hi ha una casa on hi ha les dones més grasses  i bacones de Barcelona –va dir en Gil.
-Si, però espero que nomes hi hagi putes i no pas reputes- va replicar un company  al mig d’un desfici de riallades.     

11 comentaris:

  1. Molt bo. "Lo importante que es saber idiomas" que deien els luthiers. Per si t'abelleix:

    http://youtu.be/tlzNGCBp1TE

    ResponSuprimeix
  2. Boníssim, hi ha parles que insisteixen en això del "re"
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponSuprimeix
  3. Molt bo...
    això es com els portuguesos que del pernil en diuen presunto....

    ResponSuprimeix
  4. Molt bo, no se si és inventat, però podria ser autèntic.

    ResponSuprimeix
  5. Vicicle,
    Un enllaç molt interessant. Aquest Les Luthiers són molt divertits.
    Gracies.
    Salut.

    ResponSuprimeix
  6. Frances Cornadó,
    El joc dels disbarats de les traduccions literals ens pot dur a situacions esperpèntiques.
    Salut.

    ResponSuprimeix
  7. Temujín,
    Collons collía, collía collons...Es un trabalenguas que originariamente se refiere al membrillo (codony)...
    Saludos.

    ResponSuprimeix
  8. Aris,
    Els portuguesos van ben servits amb en Mourinho, presunto mejor entrenador "d'o mondo"
    Salut.

    ResponSuprimeix
  9. Francesc,
    Es una història (degudament amanida i maquillada) totalment certa, segons un bon amic, el Dr. Masdeu, que me la va explicar...
    Salut.

    ResponSuprimeix

Cercar en aquest blog