No és la primera vegada que veig una cosa semblant.
Hi ha qui diu que l’amabilitat i la cortesia amaguen un cert grau de repressió i quan són exagerades, fins i tot una certa agressivitat. Deu ser allò de que els extrems es toquen.
Anava pel carrer i hi havia una dona d’una certa edat, arrossegant un carretó carregat amb la compra del dia. Estava aturada, davant d’un pas de zebra, suada i amb aspecte fatigat -potser es prenia un respir- Un automòbil, conduït per un senyor passada la cinquantena s’ha aturat per deixar-la passar. L’home somreia amb la mirada expectant dirigida a la senyora fatigada.
Aquesta no tenia cap mena d’intenció de creuar, i més aviat semblava que se li feia feixuc el travessar l’ampla avinguda.
El de l’automòbil li ha dirigit un gest amb la mà, com dient-li :”Vostè primer, senyora” , però aquesta, ignorant-lo, s’ha posat a buscar el mocador dintre d’ una bossa, potser per eixugar-se la suor. L’home la mirava expectant. Finalment el conductor, ha perdut la paciència, i, potser frustrat per no haver pogut fer la seva bona obra del dia i complir amb el deure cívic de deixar passar la senyora, li ha fet un gest despectiu, com dient-li. “No vol passar? Doncs vagi-se’n a la merda, senyora” I ha arrencat fent una acceleració que ens ha deixat un tuf de benzina i neumàtic cremat, perdent-se avinguda amunt.
A mi em va passar quelcom semblant: al obrir-se les portes de l'ascensor, l'home del meu costat i jo varem fer l'acostumat gest de cedir el pas a l'altre, però al veure que jo no passava l'home, amb gest emprenyat va entrar tot remugant: "con tanta cortesía vamos a perder el ascensor".
ResponEliminaRamón,
ResponEliminaBen veritat. La paciència és un bé escàs i preuat avui en dia. Els neguits, les impaciències, les preses, els mals humors, les frustracions, els mals entesos,... en definitiva, totes les males sensacions que anem acumulant cada dia (amb o sense culpa) es canalitzen d'alguna manera com, per exemple, escridassant a una senyora que simplement vol descansar una mica abans de creuar el pas.
Quantes vegades el tràfec de les nostres vides ens encega i no ens deixa veure més enllà de les nostres dèries?
Per cert, molt divertit el video !!
la veritat és que no puc criticar el conductor, servidora quan condueix es transforma de mala manera i puc arribar a ser molt, però que molt i molt, impertinent. O maleducada, o cafre, o mal parida, o ... i és que no sé que té la benzina, més aviat l'estrés de dur una màquina que mata, que et fa anar l'adrenalina pel body serrano a velocitats estratosfèriques. Si l'educació t'imposa que deixis passar la p... vella dels peb ... (piiiiiiiiiip piiiiiiiiip piiiiiiip) ho fas i si la p ... vella dels peb piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiip no passa, t'asseguro que baixo del cotxe i passa per les meves gònades homeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee jaaaaaaaaaaaaaa
ResponElimina;)
El fenomen del conductor transformat en ogre és un vell debat dels temps moderns. A Happy del Mike Leigh hi ha una versió genial de l'assumpte, posada en la figura d'un professor d'autoescola que es posa molt nerviós.
ResponEliminael vídeo és boníssim !!!
ResponEliminaA mi em passa sovint, que cedeixes el pas i estàn badant, o pitjor encara, passen i en comptes d'anar una mica ràpid, passen amb tota la patxorra DEL MÓN. Per ciutat s'hauria de conduïr amb mentalitat de de vianant i els vianants caminar amb mentalitat de conductor.
ResponEliminaah! el vídeo estrà molt bé, me'l quedo per collonades.
Doncs jo sóc dels vianants que es prenen el seu temps per passar, què passa? No em dóna la gana de córrer mentre els cotxes i les motos de torn em miren emprenyats amb el peu a l'accelerador. Alguns porten tatuat al front "Nasío pa ir a ningún sitio a toa leche".
ResponEliminaEstic una mica desubicat.M'ha agafat una fal·lera i he anat a la Normandia a veure cementiris i canons rovellats.
ResponEliminaPrometo explicar-ho tot a la tornada -no és una amenaça ;-)-
Gràcies a tot/es pels vostre comentaris sobre la poca paciència.
Alberich.