La Clídice en ha posat al seu blog un suggerent post que fa referència a una manera de fer art al carrer -una mena de antigraffiti- dibuixats en negatiu damunt de la brutícia del carrer. Una idea que em sembla genial: un art destinat a desaparèixer amb el raig d’aigua de l’empleat públic, a ser netejat pels hàbits higiènics municipals, però fins aleshores, la merda és art i en aquest cas un art efímer i poc agraït.
Qui no ha practicat alguna vegada aquesta mena d’art? A mi m’ha recordat l’antihigiènic hàbit de fer dibuixos amb el dit damunt la pols de la taula bruta o el de donar forma a la taca de tinta, abans de llençar l’esborrany a la paperera.
No sé si se’n pot dir art a aquesta mena d’hàbits, alguns d’ells tan escatològics com les pintades amb femta que es poden veure a les parets d’alguns descurats serveis públics, però si que estan carregats d’un alt valor simbòlic.
El que si us puc dir és que de matèria prima no ens en falta.
gràcies per la cita :) i el que s'evidencia, tan si pintes com si despintes, és la necessitat de deixar petjada :) això si, netejant no et poden multar :)
ResponEliminaTal com li he dit a la Clidice sobre la qüestió, fa poc vaig veure una acció igual feta per un català. Aniré a buscar seu nom (de tota manera, formava part d'un espectacle sobre les favelas).
ResponEliminaAra s'està possant de moda, fins i tot a Rússsia, deu ser que tenim molta merda. Però aixó no és art se'n diu reciclatge.
ResponEliminaClídice, crec que tu ho deies l'altre dia: quina xamba per un arqueòleg del 4010 quan trobi un WC del segle XXI amb les seves pintades, frases fetes i tota la pesca! ;D
ResponEliminaJa ens en faràs cinc cèntims, Lluís, si trobes alguna cosa sobre el tema.
ResponEliminaFrancesc, si alguna vegada vas a Londres no et perdis la Tate Gallery; hi ha de tot: condons, burilles, femta humana i no humana, entre d'altres i meritòries novedoses experiències artístiques...
ResponElimina