Tornar a la feina desprès d’uns dies de vacances.
Una de les primeres tasques: desfer-se dels calendaris de l’any passat, ja caducats.
N’hi ha per tot arreu: als calaixos, agendes que no s’han fet servir mai; de sobretaula, amb paisatges idíl•lics de platges tropicals i valls somniades; de paret portats per algun proveïdor o alguna entitat bancària; de tipus targeta, amb anagrames de partits polítics i de sindicats corporatius o de classe, oblidats pels racons o com a punts de llibre.
Una vegada immers en la quotidianitat dels expedients i dels “marrons” acumulats aquests darrers dies, queden oblidats dintre de la paperera on hi anirà a parar tota la deixalla del la jornada : sobres, catàlegs, el got de plàstic del cafè de la màquina, algun paperot rebregat.
Encara quedarà algun calendari ressagat, potser oblidat dintre d’un informe o d’un expedient, com si es volgués resistir al pas del temps.
Aquest ha estat el vertader i real acomiadament de l’any 2009, aquell que ja no tornarà mai més.
ara que ho dius, jo també vaig fer neteja de calendaris del 2009. Per cert que cada vegada costa més trobar calendaris, ja no és com abans quan en regalaven tants.
ResponEliminaÉs ben cert.Deu ser per la crisis, doncs aquest any no es regalen ni calendaris ni agendes.Sort de les andròmines cibernètiques...
ResponEliminaNo sé si feu com jo, que el primer que miro en el calendari és com cauen les festes, quants ponts hi ha, en quin dia de la setmana s'escau el meu aniversari... I ens espera un trimestre de pena, fins a setmana santa no hi ha ni una festa!
ResponEliminaBen cert. Fins a primers d'abril, ni ponts, ni festes ni res de res...
ResponElimina