Saviesa de pagès i saviesa urbana.

Un petit grup d’homes anem caminant per un camí gelat i enfangat que porta a la Guingueta d’Ix. A la gent de la meva edat, el travessar la frontera per camins no convencionals, ens excita la imaginació –al menys a mi- doncs ens fa evocar llegendes i fantasies dels temps que et podien engarjolar per anar per aquells averanys sense “el salconduit de frontera”. De fet, encara et vas trobant rètols despintats que t’avisen que t’aturis, que aniràs a passar la línia. Hi arribes amb aquell rau rau atàvic, de quan anàvem a comprar llibres de “Ruedo Ibérico”  i no veus un fotut guàrdia civil ni un maleït gendarme. Al contrari: arribes a la caserna de la gendarmeria i veus un fum suggerent sortint de la xemeneia i te’ls pots imaginar a dintre, ben calentons, jugant al “set i mig” (o al “chemin de fer”) i bevent pastís comprat al “Carrefour” que hi ha sortint cap a la Seu d’Urgell.    

Hem sortit a caminar i a fer baixar els torrons, amb l’excusa de comprar i  el propòsit de tornar abans no comenci el Barça, que el donen per la tele i algú el vol veure.

Hom treu el socorregut tema del temps: “ Que si no neva, que nomes plou i això del canvi climàtic ja sembla ser irreversible”... “Ara tocaria  una mica de sol i de bon temps que estem de vacances”- afegeix un altre, que té pressa per baixar Barcelona i submergir-se a la voràgine de les compres compulsives d’aquestes dates. Sembla bastant cabrejat, doncs és d’aquells que quan van per l’autopista o qualsevol carretera, tenen el convenciment que va ser dissenyada i construïda expressament per ell, i no suporta cap contrarietat, ja sigui en forma d’embús o de mal temps.

“ Un pagès m’ha dit que si la nuvolada  bufa de ponent la pluja és imminent”- diu un que cada vegada que veu algú amb granota, sabates enfangades i gorra, l’hi diu allò tant de Barcelona de “-Què tal, bon home?. Plourà avui?”- i cada vegada més li contesten –“No ho sé pas, doncs no he vist l’home del temps de la tele”
- "A mi em sorprèn la intuïció i la saviesa d'aquests vells pagesos. Després d'anys i anys d'observar cels, la terra, tempestes i nuvolots, vents, gelades i calamarsades, se les saben totes. El seu permanent contacte amb la naturalesa els ha atorgat aquesta facultat, que no s'aprèn en les escoles " -diu, amb una mirada extraviada en l'horitzó de la Molina i la Massella  -avui grises i lleugerament enfarinades- no exempta d'un cert somieig .
- "Doncs això no té cap mèrit" -vocifera, amb estranya irritació, l'altre, segurament inspirada pels efectes residuals de les libacions del migdia - "A nosaltres ens passa el mateix a la ciutat: Quan veus venir a un, ja saps si va borratxo o no; si la dona que l'acompanya és la pròpia o aliena; si vota el PP, CIU, ERC o el PSC; si ha sortit de l'armari o encara no; si viu a Sarrià o en el Raval; si és "guiri" o del país. Nosaltres  també gastem saviesa de la qual no s'aprèn a les escoles".
-“I tu, que ets un culer, que creus que farà aquesta tarda el Barça ?” -afegeixo jo, amb certa sorna, intentant canviant de terç, per avorriment.
- "Si tinguessis una mica de la saviesa de la que parlàvem abans, t'ho podries imaginar" - m'ha respost, amb la qual cosa m'he quedat com abans.
Finalment, el Barça ha empatat.