La tarda avança a cops de vent i batzegades de llum intensa.
La tramuntana bufa més enllà del Cap Roig i el Far de Sant Sebastià.
Una llum daurada, antecedent de la foscor, va envaint l’espai, foragitant el blau intens que ha regnat durant tot el dia.
Una lluna a punt de fer el ple s’aixeca darrera les pinedes esvalotades pel vent desconsiderat.
La sentor de mar omple les narius amb la seva intensitat.
El cel es tenyeix amb les tintes grises i liles del crepuscle, mentre unes noies rialleres s’arreceren sota les llums, fugint de la foscor. Una parella, influïda per la lluna plena, fa manetes i amaga una furtiva abraçada.
Una vaga ombra s’esmuny pels carrers estrets –els mateixos que ja fa temps trepitjaren les espardenyes esfilagarsades dels vells mariners- Pels colors , les llums i les formes que s’albiren, el fantasma podria ser el d’un Van Gogh que feliçment hagués trobat el seu paisatge definitiu: el de la natura maltractada pel vent i la llum esclatant.
Ahir vàrem estar a Saus (al costat de Camallera) no bufava la tramontana pero hi havia una posta de sol de cine amb aquestes boiress negres allargassades i un cel nítid, i em vaig quedar sense bateria a la màquina de retratar.
ResponEliminaSon fotos dignes de Van Gogh, l'Ampurdà es molt bonic...
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaAhir a Calella hi havia una posta de sol espaterrant.
Salut.
Aris,
ResponEliminaCert, l'Empordà és especial.
Salut.
Fa una mica més de un mes vaig estar a Arles, on el fantasma de Van Gogh hi és omnipresent. En volia fer un apunt, però va poder més la mandra i l'apatia...
ResponEliminaDoncs... no sabem què hauria pintat Van Gogh si hagués sguit baixant més cap al sud. En tot cas, la darrera fotografia recorda molt aquell nocturn de VanGogh amb terrassa de bar...
ResponEliminaNo hi ha millor manera que acabar el dia vivint una boqueta de nit a l'Empordà... gràcies!
ResponEliminaAquestes hores del capvespre són molt especials. Ho has sabut captar amb les paraules i confirmar amb les imatges. La relació estètica amb l'entorn és sens dubte del millor que podem fer. Salut.
ResponEliminaEl paisatge de l'Empordà té l'aire més gras que el que pintava Van Gogh, és més destilat i els colors no tenen la tensió aturmentada de la pintura del mestre holandés.
ResponEliminaEt felicito per les fotos, molt bones, i pel text.
Salut
Francesc Cornadó
Ara és temps de postes i aurores fantàstiques. No sóc gaire de Van Gogh, en qualsevol cas, millor gaudir-les en directe :)
ResponEliminaExcelente composición Alberich, saludos para vos
ResponEliminaBrian,
ResponEliminaVan Gogh va anar baixant al sud per trobar la llum, que era una obsessió pels impressionistes.
Caldria veure aquests apunts d’Arles. Ànims!
Salut.
Lluís,
ResponEliminaAmb la seva percepció hipersensible, potser hauria anticipat el fauvisme i encara hauria embogit amb més virulència. Potser no s’hauria suïcidat i s’hauria afartat de suquet i rom cremat...Ves a saber.
La il•luminació de l’establiment a prop del mar em va recordar el famós quadre nocturn del Van Gogh, i d’aquí que li hagi dedicat aquesta entrada.
Salut
El porquet,
ResponEliminaL’Empordà té una màgia especial: Un paisatge ordenat i civilitzat, a cura d’una gent genial, tocada per la tramuntana... Mai el seny i la rauxa havien estat tant ben harmonitzats.
Salut.
Francesc Cornadó,
ResponEliminaSeria bo imaginar que hauria pintat Van Gogh si hagués conegut l’Empordà.
Salut i gracies.
Clidice,
ResponEliminaD’acord. En directe i sense el prisma, de vegades deformant de l’artista. Aquesta mena d’estiu inacabable que vivim, dóna molt de si en quan a cromatismes i llums màgiques...
Salut.
Omar(entrelasarte,
ResponEliminaMuchas gracias por tu amable comentario y por pasarte por aqui.
Salud.
Calella es un indret molt especial per mi.
ResponElimina