Ahir va ser dia de lluna plena.
Quan la lluna fa el ple, les nits son propicies a la licantropia i a l’amor furtiu.
La foscor no arriba a regnar, talment aquesta tardor no pot foragitar l’estiu, doncs aquest obsta per prevaldre pel damunt del fred i la gebrada.
La mar esdevé de plata, mentre el gran disc s’eleva.
Poetes cursis es posen a cantar, delerosos, inspirats per toves imatges de mel i mató, panses i figues, mel i olives, totes il·luminades per la blanca llum de la lluna fent el ple.
Una nena òrfena de pau i amor plora.
La lluna, la pruna,
vestida de dol...
Ves quina bestiesa !
L’exèrcit va desfilar per Madrid, acomboiat per uns centenars de nostàlgics dels imperis on no es ponia mai el sol.
Però per sort, al vespre va sortir la lluna, la pruna, vestida de dol, fent el ple i el sol se’n va anar a fer punyetes d’una vegada. A veure si ja serà per totes.
Com a mínim, el sol del Cara al sol
ResponEliminaMés val posar el cul a la lluna que cantar el cara al sol. Ahir va ser un dia en què els homes-llop també van sortir de dia, curiosament. Però mira, el 12 d'octubre només va durar les 24 hores justes.
ResponEliminael sol seguirà sortint, encara que a l'Imperi (exImperi) es pon ben aviat.
ResponEliminaAquest blog va cami de convertir-se en un blog fotogràfic, ei, molt bones les fotos!
ResponEliminaAlgo no me cerró, quizás por no estar al tanto del citado desfile, pero si me ha llegado el mensaje que esta entrada nos trae a los lectores.
ResponEliminasaludos
Això: la lírica del fotoblog. M'hi quedo.
ResponEliminaQue la lluna plena ens doni licantropia sense ser massa cursis, si pot ser.
ResponEliminaLEs desfilades que se les estalvïin, aquests malgastdors. Per sort no n'he vist ni una imatge.
Vicicle,
ResponEliminaEl sol del Cara al Sol se’n pot anar a pastar fang, junt amb les camises noves i tot això ;-)
Salut.
Lluís,
ResponEliminaVan ser només 24 hores, però es van fer molt llargues.
Salut.
Francesc,
ResponEliminaNo he sentit mai metàfora més baldera que aquesta de l’imperi on no es pon mai el sol. .
Salut.
Aris,
ResponEliminaSeria una bona deriva aquesta del fotoblog.
Gràcies.
Salut.
Omar(entrelasarte)
ResponEliminaEl dia 12 de octubre, festividad de la Virgen del Pilar se conmemora la fecha en la que Colón desembarcó en América. El nacionalismo español la ha institucionalizado como el día de la Hispanidad, o el de la Raza, como se denominava en tiempos de Franco.
En Madrid se celebró el día de la fuerzas armadas, coin profusión de gallardetes, banderas y efluvios patrioteros.
Saludos.
Jordi Dorca,
ResponEliminaEp, una bona idea aquesta de la lírica del fotoblo. Me la apunto!
Salut.
Eulàlia,
ResponEliminaVisca els licantrops i les seves llopades. I això de la cursileria ho deixarem que vagi per barris i al gust de cadascú ;-)
Salut.
Amic Alberich, el nostre país és molt propens a la poesia surrealista:
ResponEliminaLa lluna la pruna vesti de dol
son pare li pega i sa mare no ho vol
Caga tió el dia de Nadal...
ara vene bous i vaques,
les gallines amb sabates...
Rossinyol que vas a França, rossinyol
encomanam a la mare, rossinyol
d'un vell boscatge, rossinyol...
i així anar fent, ¡què en som d'estranys i eixerits! no hi ha qui ens governi.
Salut
Francesc Cornadó
Mai l'he vista vestida de dol. Al contrari, preciosament engalanada.
ResponEliminaHe tornat a gaudir d'una vesprada ben mediterrània amb aquest post!
unes imatges molt inspiradores.
ResponEliminaem pregunta en un correu la Clídice si et passa alguna cosa, o estàs de vacances allargades?
ResponEliminaHola,
ResponEliminaVenia a preguntar el mateix que el Francesc Puigcarbó, però si ell no ha obtingut resposta...
En qualsevol cas, si llegeixes això, et desitjo una bona entrada d'any.