dimarts, 28 de setembre del 2010

Al fons, girant a la dreta...



Era el febrer del 1996. En la meva qualitat de funcionari d’una administració local de la perifèria de Barcelona, vaig rebre una trucada del Cap de Formació Local de la Diputació, demanant-me que l’acompanyés a Madrid per fer la presentació de la feina feta amb els fons del FORCEM destinats a les administracions locals. Vaig fer-me un forat a l’agenda i vaig accedir.  Ens varem trobar al Pont Aeri amb el esmentat Cap,  un parell de tècnics del Ajuntament de Barcelona i un parell més d’altres municipis.  
Una vegada a Madrid, varem anar a un anacrònic edifici del carrer Arturo Soria on hi radicava una seu del Ministerio de Administraciones Públicas i ens varem trobar dintre d’una sala d’actes on hi havia delegacions de totes les diputacions espanyoles. Oficiava un alt càrrec del Ministeri, acompanyat de varis tècnics, entre els quals en varem identificar uns quants sortits de l’època de l’alcaldia del Pasqual Maragall i promocionats quant la ressaca dels Jocs Olímpics del 1992. 
Es tractava de presentar la feina feta i repartir el pastís del FORCEM de l’any, amb el criteri d’equitat i vistes les necessitats de les distintes administracions locals que l’haurien de gestionar.  Fetes les presentacions, va iniciar-se l’acte amb la presentació dels informes de les distintes delegacions.   
Quan ens va tocar a nosaltres, el Cap de Formació Local de la Diputació, que duia els deures ben fets, va enumerar una llarga llista de cursos justificats pels diferents ajuntaments,  amb un acurat balanç de despeses, la qual cosa va fer que algú que escalfava cadira allà a la vora, amb un somriure sarcàstic, digués: “Vaya, hombre; estos catalanes tan repelentes como siempre”.
Quan el graciós interpel·lant va haver de parlar, va fer una mena de glosa de la formació en general i del FORCEM en particular,  una enumeració de les virtuts del sistema, i una aferrissada defensa de les necessitats formatives de la seva diputació,  però sense aportar  ni una xifra, ni parlar d’ un sol curs efectuat, ni donar una dada en concret. No havia fet els deures i tenia tota la pinta d’haver viatjat més en qualitat de polític que de tècnic – aquestes coses es noten d’una hora lluny-
L’acte va discórrer amb l’amenitat característica que us podeu suposar, i a l’hora de dinar ens varen dir que ens havien preparat un lunch a una de les sales de l’edifici.
El càrrec que presidia va ajornar la sessió i ens va orientar cap al menjador:
“Al fons, girant a la dreta”- va dir, i alguna cosa va passar pel seu cervell, doncs se li va escapar una riallada nerviosa i incontinent, que va ser encomanada a tota la sala, ben segur inspirada pel coneixement de les enquestes que, a les imminents eleccions,  li donaven el govern a la dreta PePera.  
 “ Ja podeu anar rient, ja. A mi no em fa pas cap mena de gràcia tot això”-pensava  mentre m’aixecava amb el gruix dels assistents per apressar-me per anar a endrapar alguna de les darreres modestes croquetes que els del govern socialista  ja no em podrien oferir  més durant molts anys. 
“Al fons, girant a la dreta...”- vaig dir als companys-“Quina conya, no?” - “És que són com nens” –va respondre algú.
Imatge manllevada del blog de l'Albert BiR

14 comentaris:

  1. Temujin,
    Siempre hay alguien que esté más a la derecha de uno, si. ¡Que le vamos a hacer!
    Saludos.

    ResponElimina
  2. faràs vaga? i al fons, sempre hi ha la dreta, vigilant :(

    ResponElimina
  3. Clidice,
    És una vaga general i ens afecta a tots, inclosos els blogaires.no?
    Com que estic jubilat no en podré fer d'altra :(
    La sort és que no em descomptaran el dia :)
    És cert que la dreta està "a la que salta", i amb queixes i prou no anirem pas enlloc ni l'aturarem. Doncs, au, a la feina! (o a la vaga):)
    Salut.

    ResponElimina
  4. És cert que sempre hi ha alguna cosa mes "a la dreta".
    Aquesta és una vaga estranya, perquè sembla que "S'hagi de fer" però en canvi ni els mateixos sindicats la creuen gaire.
    En fir crec que tan si anem a treballar com si fem vaga en realitat tots estem perplexos per la manca de idees i de formules, ila manca de lideratge.

    ResponElimina
  5. Jo m'acabo de quedar perplex en veure la nòmina d'aquest mes: a la retallada que ens apliquen al personal públic se li ha de sumar un espectacular 24% d'IRPF. Tenint en compte que per coses de l'administració el contracte per aquest curs es va iniciar el 9 de setembre, cobro mil eurets pelats, però pelats de veritat.
    Potser arribarà el dia que faré vaga blogaire, però serà perquè m'hauré de donar de baixa de l'internet.

    ResponElimina
  6. Eulàlia,
    Hi ha sentiments contradictoris amb aquesta vaga convocada: d’una banda la de fer front a unes retallades i a aquest “fer pagar la crisis” a funcionaris, pensionistes i treballadors en general, i d’altra la manca d’idees i la caducitat de les fórmules vigents.
    Jo no faig vaga, doncs ja sabeu que ja no soc al món del treball, i he recorregut a aquest gest –mes simbòlic que eficaç- de penjar aquesta crida a la vaga blogaire, conscient que és un gest i prou.

    ResponElimina
  7. Lluís,
    No m’acaba de quadrar el que t’han fet, doncs –pel que conec del tema- un 24% de IRPF per un contracte de 4 mesos dintre del present exercici, hauria de descomptar bastant menys, doncs s’aplica la fórmula de l’Agència Tributària atenent el que et pot sortir a final d’any a l’hora de fer la declaració, i potser que t’ho expliquin i ho repassin.
    Malgrat això, la realitat subjacent és el que he dit abans a l’Eulàlia: no s’hi val a fer pagar la crisis als que menys perceben, incloent petit empresaris i professionals. Calen solucions globals per problemes globals, però qui tingui la formula màgica que l’expliqui. Si més no, el dret al “pataleo” que no ens el tregui ningú.

    ResponElimina
  8. Sí, sí que se'ls veu a venir d'una hora lluny!!!. Company, ja veig que t'has jubilat però només formalment perquè segueixes tan al peu del canó (o millor dit tan al peu de les teves conviccions i idees!)com sempre... ;-)Ens veiem aviat!

    ResponElimina
  9. Anònim.
    Això: ens veiem aviat ;-)
    Salut.

    ResponElimina
  10. al fons a la dreta no és sempre així, a vegades és a l'extrema dreta.

    Fas vaga?

    ResponElimina
  11. Francesc,
    En la meva qualitat de jubilat novell, faré vaga i avui NO ANIRÈ A DONAR MENJAR ALS COLOMS! ;-)
    Salut.

    ResponElimina
  12. Vés, que potser tampoc hauries pogut donar-los menjar perquè els coloms també han fet vaga.

    ResponElimina
  13. No Helter, no en feien: s'havien amagat per causa dels aldarulls entre okupes i mossos d'esquadra, els pobrissons...:(

    ResponElimina

Cercar en aquest blog