divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi 2010 (versots per una Diada)




Sant Jordi 2010.

Llibres, roses i un genet,
amb llança, cuirassa i barret.
Un drac ferotge i banyut
-com un aràcnid pelut-
atacat per un pallús
-incapaç de matar un lluç-
que amb intencions de trapella
vol defensar una donzella.

Aquest  Sant Jordi oficial,
que veneren molt contents,
japonesos i altres gents,
no és el real, és virtual.

Jo us dedico, sense excuses,
intencions no gens difuses:

Un pom de roses vermelles,
boniques com camp d’estrelles,
que expressen amb vehemència
el sentir de ma consciència.

I aquesta és,
en resum perfecte,
-malgrat les falques posades
per poder rimar les dades -
la prova del meu afecte.

Ramon Alberich

2 comentaris:

  1. Molt be, si senyor. L'altre dia llegia, no sé on, que Catalunya es un poble de poetes; que dons una puntada de peu a un arbre i en cauen tres. Potser, però per descomptat no es el meu cas. I com que un sol admirar sobre tot les habilitats que no te, deixo constància de la meva admiració per aquest poema tan ben trenat.

    ResponElimina
  2. Brian, "d'escriptors, poetes i ases, n'hi ha per totes les cases"...O no era ben bé així?...
    Salutacions i gràcies.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog