dimecres, 26 d’agost del 2009

Primera singladura


És millor entrar-hi poc a poc, acostumant el cos a la fredor de l’aigua o llençar-s’hi de cap?. Dilema que es resol segons les circumstàncies: si has estat una bona estona al sol i portes més calor que un llangardaix, és millor entrar-hi de mica en mica; primer les cames, desprès fins el melic, fent el cor fort (hòstia que freda que està!) i previs uns grapats d’aigua a la cara i al tors, fer la capbussada definitiva. Si està emboirat o el sol encara no escalfa, fot-li de cap, que fins i tot la trobaràs calentona...
En Pau i jo ja som al bell mig de la aigua, amb aquella sensació de surar que deuen tenir els astronautes a l’espai.
-"M’agrada venir d’hora doncs encara no hi ha gent. Que bonica deuria ser aquella època llunyana quan aquí dalt nomes hi havia pescadors i quatre estiuejants d’aquells que tenien la torreta al Canadell i venien a passar tres mesos, rodejats de minyones i mainada" –dic, tot intentant veure l’hora que marca el rellotge del campanar de Calella de Palafrugell.
-"Si però tu no hi series. A tot estirar estaries partint-te una truita de patates amb la dona i la quitxalla a Les Planes, al Collserola a prop de Vallvidrera, acompanyats d’ una multitud similar a la que d’aquí a una estona omplirà la platja. Hi hauries arribat amb el tren de Sarrià, suat i entaforat entre cistells i motxilles... Potser amb una mica de sort hauries optat per anar a la desembocadura del Besòs, a banyar-te entre clavegueres i quitrà, esperant que l’aigua refresqués l’ampolla de vi i la síndria per a l'hora de dinar".
-"Ostres, si. Quins temps aquells d’abans de l’aparició del “600”!.
-"I de la socialdemocràcia, i de la miraculosa metamorfosis de quasi tothom en gent de classe mitjana"...
Una zodiac amb motor potent aixeca una forta onada, que altera la tranquil·litat relativa de les aigües transparents. Per sota passen els alumnes d'una escola de busseig, que amb el seu neoprè i els peus de granota, a la fondària de vuit o deu metres semblen figures de “madelman”.
Deixem la tranquil·la braça per fer un parell de palades d’esquena, fins arribar a les boies de la línia límit, a les cordes de les quals ens hi pengem, fent bicicleta amb les cames. Més amunt una rossa de bon veure ha arribat fent crowl i també s’hi balanceja. La noia no tarda a refer el camí tornant a la relativa tranquil·litat de la seva tovallola.
-"El vell concepte de la lluita de classes s’ha diluït amb aquest magma social que ens ha tocat viure. Un parell de generacions darrera nostre,a la familia hi apareix un pagès analfabet i els nostres mateixos pares eren teixidors, manyans, dependents de botiga... treballadors i proletaris.. Som nosaltres que ens hem fet un raconet universitari i ens hem situat davant de negociats burocràtics, petites empreses de fragilitat manifesta i ens creiem que som genis de les finances i capitalistes, doncs manem comprar i vendre Criteria, Terra o valors més o menys a l’alça, amb els que ens hem picat els dits més d’una vegada i posem estalvis a renda fixa. Me’n adono que tot això és un miratge i aquesta crisis econòmica està tornat a posar les coses al seu lloc".
-"Per cert, ja has llegit el que en diu en Durao Barroso de la sortida de la crisis. Preveu que el 2010 les coses vagin millor, però no pas a casa nostra, doncs Espanya té ”trets diferencials” que ens distingeixen d’altres països d’Europa".
-"Ostres, i jo que em pensava que això dels “trets diferencials” era una cosa típicament catalana...He, he, he. !".
Surant, com una llauna mig buida –o mig plena, com diria un optimista- abandonada al mig del mar, tornem a poc a poc cap a la sorra, on ens espera en Juanito, que és del Barça i ja ens fa senyals per explicar-nos l’acudit del dia. Només de veure’l ja ens enriolem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cercar en aquest blog