No és la primera vegada que veig una cosa semblant.
Hi ha qui diu que l’amabilitat i la cortesia amaguen un cert grau de repressió i quan són exagerades, fins i tot una certa agressivitat. Deu ser allò de que els extrems es toquen.
Anava pel carrer i hi havia una dona d’una certa edat, arrossegant un carretó carregat amb la compra del dia. Estava aturada, davant d’un pas de zebra, suada i amb aspecte fatigat -potser es prenia un respir- Un automòbil, conduït per un senyor passada la cinquantena s’ha aturat per deixar-la passar. L’home somreia amb la mirada expectant dirigida a la senyora fatigada.
Aquesta no tenia cap mena d’intenció de creuar, i més aviat semblava que se li feia feixuc el travessar l’ampla avinguda.
El de l’automòbil li ha dirigit un gest amb la mà, com dient-li :”Vostè primer, senyora” , però aquesta, ignorant-lo, s’ha posat a buscar el mocador dintre d’ una bossa, potser per eixugar-se la suor. L’home la mirava expectant. Finalment el conductor, ha perdut la paciència, i, potser frustrat per no haver pogut fer la seva bona obra del dia i complir amb el deure cívic de deixar passar la senyora, li ha fet un gest despectiu, com dient-li. “No vol passar? Doncs vagi-se’n a la merda, senyora” I ha arrencat fent una acceleració que ens ha deixat un tuf de benzina i neumàtic cremat, perdent-se avinguda amunt.
