Com una felicitació nadalenca.
El Llibre vermell de Montserrat és un conjunt de peces musicals del segle XIV, relacionades amb el culte montserratí. Una de les característiques d’aquesta música és la barreja de la disciplina canònica amb la xaranga popular.
La gent del poble, talment com amb les nadales, agafa els motius religiosos i els tradueix al seu llenguatge mundà, popular, hedonista i festiu i canta i balla, amb la fe del carboner, però també amb la pagana xerinola del culte del bon viure
Aquesta és una de les grandeses de la música i la seva universalitat, que està pel damunt de les idees i dels prejudicis. Aprofito la circumstància de l’eclèctica musicalitat del codex monserratí per posar-vos-en un retall , “Ad mortem festinamus”, on de la mà d’en Jordi Savall, hom se’n fot del mort i de qui el vetlla.
Valgui, d’avançada, com una mena de felicitació nadalenca, ara que entrem a la setmana del consum i la disbauxa, que tant haurà de valdre pels moros com pels cristians, pels laics com pel creients, que de tot hi ha per aquestes mars procel·loses de la navegació blogaire.
Bones festes!
