En Francesc Puigcarbó ens parla al seu blog, de l’”Anís Infernal, Lo pitjor del món”, en un article treballat, fruit d’una meritòria i laboriosa recerca. Aquest anunci és una mostra del que en podríem denominar publicitat en sentit contrari: parlar malament d’alguna cosa per crear un cert interès vers ella, que pot ser tan o més eficaç que la positiva.
A propòsit de publicitat i d’ anissos, hi ha un fenomen prou curiós amb el famós "Anís del Mono" i la seva darwiniana etiqueta, on hi apareix un lema d’exalçament científic i la caricatura d’un homínid en evolució. Ja fa temps que vaig penjar a "Relats en Català" una història en clau de conya, dedicada a un capellà epicuri que patia la contradicció de creure en transcendentalismes creacionistes i agradar-li els carajillos d’”Anís del Mono”, de reconeguda militància evolucionista pel seu homenatge a Darwin. Doncs bé, l’”Anís del Mono” va haver de patir un atac publicitari per part d’una altra marca: L’”Anís del Tigre”, que es menja el mono.
Els de Badalona li van posar plet als del tigre i el van perdre, doncs l’advocat va al·legar que no pretenia atacar la marca i no hi havia cap relació entre la una i l’altra. El que es menjava el tigre no era aquell homínid mig evolucionat que pintaven els de la marca del senyor Bosch, sinó una mona comú, sense evolucionar ni tenir cap altra connotació. La mona del “parque”, vaja, i femella, mentre el de Badalona es referia a un mascle...i va colar.
