divendres, 15 de juliol del 2011

Productivitat pública.

Acudit d'en Forges. Tret de la Xarxa


Si atenem el concepte Productivitat , segons el Diccionari del  Institut d’Estudis Catalans, és : Qualitat de productiu; Relació entre la producció obtinguda i els factors emprats per a obtenir-la.     
Mas-Colell segueix aplicant la política de l’actual Govern de qüestionar la gestió pública i ara es despenja demanant més esforços i més flexibilitat als funcionaris per assegurar l’ocupació. La clau –segons ells- és el desmantellament de molts serveis amb la pretesa finalitat d’incrementar la productivitat, de fer-los rendibles i eficaços, la qual cosa porta una evident contradicció, doncs no sempre rendibilitat i qualitat aniran de la mà, ans al contrari: tots aquells serveis que no siguin rendibles a la butxaca de qui inverteix els seus diners, està condemnat a desaparèixer, en el pitjor estil del món dels mercats i de la industria privada. Tampoc els factors emprats per obtenir-la són motiu d’optimisme, vist el que s’està coent.  
Les coses ja venen de lluny: Des de l’any 1984, que es van legislar una sèrie de mesures per la reforma de l’administració pública (Llei 30/1984), fins l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic del 2007, s’ha vingut parlant de productivitat, preveient  fins i tot un concepte salarial de tipus complementari i variable  destinat a remunerar ‘l’especial rendiment, l’activitat extraordinària i  el interès o iniciativa amb els que el funcionari desenvolupi el seu treball’. Va durar anys i panys el fet  que cap administració sabia com articular i reglamentar aquests complements, establint, les que ho van intentar, maldestres criteris de medició; els més usuals uns conflictius i subjectius reglaments de valoració al mèrit personal, que mitjan alguna mena de criteris reglats i amb vocació mnemotècnica, el cap pot premiar o castigar els funcionaris al seu càrrec. Coneixent les filies i les fòbies, sovint pels caràcters d’alternances polítiques i d’altres meravelles de la condició humana, podeu imaginar-vos el resultat. En el millor dels casos hi ha el cap que no es mulla i aplica el criteri de que ‘todo el mundo es bueno’ per la qual cosa cobra la  productivitat tothom.    
Alguns altres sistemes estableixen  ratis de celeritat, talment com el nombre d’expedients evacuats pel negociat, o el funcionari en qüestió, sovint oblidant els  paràmetres de qualitat i de complexitat. Imagineu uns serveis jurídics traient expedients a corre-cuita, que inevitablement aniran a parar als tribunals contenciosos administratius, amb la conseqüent incertesa, el perjudici i el cost addicional.  
Una altre manera d’analitzar la productivitat és la de comparar els resultats mitjançant una política d’objectius. Aquí el gran problema és la fixació d’aquests objectius.  És molt senzill fixar-los a un ens de producció industrial del tipus de la fabricació de peces estàndard, o d’una cadena de muntatge, o un equip de vendes, però com es marquen els d’un servei d’urgències, els d’uns serveis socials o els de un cos de policia?  Sovint per fer-ho s’entra en la burda quantificació de pacients donats d’alta, la reducció de la despesa de la  medicació, de les analítiques i les proves per establir diagnòstics, i en els policials, estadístiques de detencions, actuacions o d’imposició de sancions –aquestes de caràcter manifestament il·legal- i d’altres que van en demèrit del propi servei, beneficiant una certa arbitraria ineficiència, tot i que la majoria  serveixin per alleujar les arques de l’erari públic, sovint l’única finalitat tangible i visible pels ens organitzadors.
          
Darrera d’aquestes incerteses hi ha una vella dialèctica entre els administrativistes ( dividits entre els de la vella guàrdia dels Cossos Nacionals  i els  de la nova)  i els que provenen de les escoles de negocis. Aquest darrers apliquen els millors sistemes de la privada, i pel que sembla ser són els artífexs dels criteris que cada cop sonen més: Objectius, eficàcia, eficiència, diàleg, ‘coaching’ , motivació, ‘management’,  ‘màrqueting’ ...
I el funcionari segueix movent-se, amb un  munt d’expedients, pacients, malalts, usuaris en general, traient la feina en general, mal vist pels ciutadans, qüestionat per la pròpia organització, i patint l’absència estructural d’un pla estratègic general –a tots nivells, inclòs l’estatal- que li permeti saber cap on va i cap on camina.
Ara li arriba que haurà de cobrar menys i destinar més hores al seu treball, que haurà de ser més productiu. Els que siguin sensibles a la mala fama que arrosseguen, procuraran, carregats de bona fe,  que els vint minuts  del cafè a mig matí –dels que gaudeixen tots els empleats ja siguin públic com privats- siguin breus i concisos i potser es quedarà una estona més per la tarda, esperant que el cap vegi que encara hi és i no té pressa per plegar –tal com es fa, sovint sense cap necessitat,  a la privada- Seguirà orfe de criteris objectius i de grans directius, que no siguin de pomposa irrealitat, i seguirà angoixat esperant que la signatura dels informes i les propostes dels decrets li arribin  a temps per poder acomplir els objectius de celeritat que li permetin cobrar el plus de productivitat.
Tot plegat: res de res.
Anem pensant que calen reformes substancials que flexibilitzin la gestió, i compte amb desmuntar les coses que funcionen, que són poquetes, però ‘haberlas, haylas’ .

17 comentaris:

  1. Fent abstracció de tot el demés —que donaria, no per un bloc, sinó per una enciclopèdia— el problema de la productivitat és de difícil solució per que topa amb el factor humà: hi ha gent que s'hi repenja, i hi ha gent que hi posa el coll; hi ha gent que és més espavilada o amb més capacitat de treball, i n'hi ha que ho és menys, etc. La empresa privada sol tindre una serie de mecanismes —uns més ortodoxes i altres menys— mentre el funcionariat és tot un altre món; en general molt més rígid. Com diu l'acudit de'n Forges (que deu tindre 30 anys, pel cap baix) estem a la cua de Europa en productivitat i en d'altres coses que hi tenen molt a veure (absentisme, educació, economia submergida, fiscalitat, etc.). Però una cosa és fer un acudit que faci gràcia a la majoria (perquè s'hi sent reflectida) i un altre, molt més complexe, analitzar-ne les causes i fer-ne el diagnòstic. El problema és que, com que d'on no n'hi ha no en raja, i el sistema no està pensat per filar gaire prim, les clatellades vindran per tots: pels justos i pels pecadors.

    ResponElimina
  2. S'ha badat durant molts anys en la gestió de la cosa pública i ara aquests que la demonitzen no se n'adonen que mentre collen una mica més el cargol de "per baix", i no fan res "per dalt", l'únic que provocaran és fer-nos més Grècia cada dia. Des d'aquest govern perdut fins a pagar complements de salari per evitar l'absentisme, com he tingut ocasio de veure, estic convençuda que hi ha un terme (mig, o no) on es podria tornar a dignificar la cosa pública. Ara, com triem uns bons gestors si aquests no han de passar mai cap examen?

    ResponElimina
  3. Brian,
    És evident que el factor humà –o personal- tenen molta influència per obtenir uns bons índex de productivitat i que no estem en un país on l’excel•lència sigui un dels valors generals que permetin distingir-nos en aquests capítols, però a l’Administració, en general s’hi couen algunes variables: Així com en una organització- diguem-ne industrial i privada- regeix un tipus de cultura de tipus comercial o productiva, en la pública hi concorren d’altres valors, alguns d’ells d’herència del passat fosc de la dictadura. Passar de graus, escales i escalafons a una jerarquització organitzativa basada en funcions i responsabilitats era una cosa desconeguda fins fa quatre dies. La subjecció estricta als criteris legals administrativistes aporta unes variables que no deixen de ser una arma de doble fil: és una cuirassa que defensa el sistema i permet que més d’un s’hi repengi, en demèrit d’altres i sovint paguin justos per pecadors.
    Salut.

    ResponElimina
  4. Clidice,
    Alguns d’aquests sistemes de productivitat s’han basat en el criteri de remunerar l’assistència, ben cert.
    Càrrecs de confiança, directius, eventuals i d’altres de designació, sovint triats més per criteris de confiança política i lleialtat personal que capacitat tècnica, s’han sobreposat als tècnics, i així ha anat la cosa. Potser ens hauríem d’emmirallar amb l’Ècole nationale d’administration dels francesos, ja que des de fa anys varem optar per un aparell administratiu semblant als d’ells. L’École té un gran prestigi i és l’escola de formació de TOTA l’administració francesa, facultant i aportant els funcionaris públics, des dels treballs més senzills fins els tècnicament més complexos. Aquí tenim l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, que fa una feina de suport i de millora, però no és l’òrgan en general que dota el personal de l’administració.
    Salut.

    ResponElimina
  5. La cuestión es, ¿quien habla de productividad?, el obrero o trabajador conciente de que el producto que fabrica o función que realiza es un bien interesante, vendible, redituable, que gana el mercado y le da estabilidad laboral o...
    el patrón o el gobierno que sigue la línea recaudadora, acumulativa, por sus ganancias a costa incluso de subvaluar salarios, quitar beneficios, alargar el período de actividad previo al retiro jubilatorio.
    Lo de la productividad se parece mucho a la tuerca, que siempre se puede apretar un poco más...y lo hacen ¿eh?
    un abrazo

    ResponElimina
  6. Omar(enletrasarte)
    La matáfora de la tuerca es muy ilustrativa. Los hechos a los que me refiero son relativos a un cierto desmantelamiento y descrédito de 'lo público' por causa de la coyuntura crítica internacional que lleva a cuestionar las economías de Grecia, Irlanda, España, Italia, beneficiarias de subvenciones europeas y acusadas de no seguir sus ritmos productivos.
    Como suele suceder, siempre se rompe la estructura por donde más flojea y aparte suprimir servicios esenciales, como buena parte de los sanitarios gratuitos,logrados a base de muchos años, se carga el mochuelo de la ineficiencia a los trabajadores de lo público.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  7. Alberich, penso que tens raó però des d'un punt de vista capitalista quan una empresa té més perdues que ingresos es retalla d'on sigui o s'acaba tancant, cosa que aqui no es pot fer perquè es necesita aquesta empresa pública. Com que no es pot tancar es té que buscar el consens per fer-la rendible, entenen l'aspecte humà del funcionari que no deixa de ser un treballador i com a tal mereix un respecte.
    Es un tema complicat i quan vingui Rajoy, que es preparin.

    ResponElimina
  8. en el fons, el problema és que es treballen moltes hores però es produeix poc. Ai si la máquina del café, l'explorer i la fotocopiadora parlessin.

    ResponElimina
  9. Que podemos esperar de un funcionario, cuando su responsable directo no esta en su puesto. Cuando el ejemplo de trabajo no abunda. Cuando se piensa que el dinero público no es de nadie. Que podemos esperar cuando hay responsables políticos que cobran dos sueldos ¿trabajan dieciséis horas?.Una vez fui a pagar una multa a Hacienda llegue a la quinta planta un día a las 12:00 de la mañana y no había nadie, nadie; más de treinta mesas vacías, fui dando voces, si voces a lo largo del pasillo y en el último despacho el que era del responsable estaban todos celebrando (al parecer) un cumpleaños.
    Reto a cualquier ciudadano que vaya a un organismo público y vea todos los puestos de trabajo ocupados. Yo visito muchas empresas, en casi todas están todos ocupados o con alguna excepción, en la Administración no ¿porque?.¿Donde están los responsables?

    ResponElimina
  10. Aris,
    Quan es parla de gestió pública no hi caben els termes ‘pèrdues i guanys’. Com es quantifica un servei d’urgències d’un hospital? Com bé dius, és un problema prou complex.
    Salut

    ResponElimina
  11. Francesc,
    Potser si, però el problema de la productivitat en general no és exclusiu d’aquest país nostres. Sovint tenim un concepte massa crític de nosaltres mateixos. Has viatjat per l’Europa abans dita oriental? A Rússia ho tenen tot ple de gent gran fent la becaina pels museus i els monuments. Deuen cobrar poquet, però tenen el concepte de una plena ocupació... i no es mira gaire la productivitat.
    Salut. .

    ResponElimina
  12. Temujin,
    Todo el mundo tiene alguna experiencia desagradable con la administración, que que suele aparecer como esos vetustos mausoleos de la burocracia más casposa.
    Pienso que, para ser ecuánimes, también debemos fijarnos en la sanidad, la enseñanza y los servicios sociales, amén de los innumerables servicios que en realidad están bien atendidos.
    Saludos

    ResponElimina
  13. Te voy a poner un ejemplo practico que conozco de primera mano. Matricular un camión, pasos a seguir:
    1. Documentación en concesionario.
    2. Sacar impuesto municipal en el Ay-untamiento correspondiente.
    3. Ir a la Junta, Generalidad o lo que toque, para la autorización de transporte, no la dan al momento, suelen tardar dos o tres días cuando menos y no es más que echar una firma, pero nunca esta la responsable.
    4. Ir a Hacienda para la exención del Impuesto de Matriculación
    5.Ir a Trafico y solicitar matriculación.
    6. Recoger Permiso de Circulación en Trafico.
    7. Volver a la Junta para que te den la autorización definitiva, la otra es solo una provisional.
    En cada sitio, eso si, pagas tus correspondientes tasas.
    ¿Porque no ir a un sitio matricular y que luego cada administración se lleve lo suyo por transferencias internas?, claro hay que trabajar y es mejor mandar al "pringao del contribuyente" a repartir tasas y dineros por ahí. Es de reflexionar la cantidad de gestoras que hay en España, por lo menos, para reflexionar.
    Este proceso es en todas las autonomías de esto que algunos todavía llamamos España. Los condicionantes para matricular un camión no te los expongo porque son ridículos, nada más decirte que si tu te quieres comprar un camión no puedes.

    ResponElimina
  14. Em sembla un apunt molt bo, Alberich, pel que diu i pel que insinua. Entre el que mig diu i mig insinua, voldria recordar que l'organització de la funció pública la dissenyen i/o l'apliquen i desenvolupen molts dels que mai han treballat en la funció pública. Evidentment, un cafè de més o de menys no té cap importància en la productivitat, difícil de definir, qualificar i quantificar, dels funcionaris.

    pere s.

    ResponElimina
  15. Temujin,
    Confundimos burocracia con empleo público y que éste además de trabas, ofrece servicios.
    No dudo que el calvario burocrático del que el propio funcionario también es víctima - intenta acelerar un expediente de contratación (por decir alguno) que necvesites para que te compren un ordenador que necesitas, o algo por el estilo i padecerás el mismo problema-
    Existe en organización un fenómeno, llamado de Parkinson que puede aplicarse al tipo de burocracia que describes:La ley de Parkinson argumenta que cuanto más tiempo se tiene para desempeñar un trabajo mas tiempo se llevara en realizarlo. Si el trabajo es elástico en relación con la necesidad del tiempo para su ejecución, entonces la falta de una tarea real no resulta en la falta de actividad, se puede producir mucho sin aparente trabajo, o poco aparentando mucha actividad. Además afirma que un jefe siempre desea tener más subordinados, siempre que no sean sus rivales. En definitiva: el órgano se autojustifica y se llena de comntenido, muchas veces sin objeto ni finalidad aparente y en la Administración, ya desde tiempos lejanos e históricos, hay mucho cargo por enchufe que debe justificar su tiempo y su desempeño...
    Mi apunte señala precisamente la dualidad entre los unos y los otros, siendo los pringados, que sacan el trabajo oscuro y no evidente, a menudo necesario, los que se llevan la fama y el palo.
    Saludos.

    ResponElimina
  16. Pere s.
    Ha copsat perfectament el que vull dir, que no sempre és senzill d'exposar. Ben segur que m'entenen més els funcionais que els soferts usuaris.
    La productivitat ha d'obeir a criteris estratègics ben clars i sovint el funcionari no pot fer res més que aplicar sistemes i protocols i prou.
    Salut.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog