diumenge, 17 de juliol del 2011

La gran festa grega.



He vist una orgia de colors i de música càlida amb caràcters mediterranis on es fonen les cultures orientals i occidentals, doncs he estat invitat a celebrar l’aniversari d’un restaurant grec que hi ha a Sabadell.
Hi havia gent de la colònia grega. Són una gent hedonista i oberta. Els agrada menjar, beure i ballar fins a perdre els sentits. Són vehements, ungits dels vells déus de l’Olimp i pels plaers orientals. No necessiten gran cosa per ser feliços: un plat a taula, una ampolla de vi de Macedònia  plena,  per omplir els gots a dojo, i una música esbojarrada per ballar.
Quan dancen, ben torrats i calents de vi i aiguardent, es caguen amb Zeus i tots els déus de l’Olimp, mentre els brillen els ulls, absents i un xic tèrbols davant la sensualitat del moment. Ballen agafats de la mà, fent rotllana, com és la dansa ancestral mediterrània que a nosaltres ens recorda la sardana.  És un joc col·lectiu, on cadascun manifesta la seva individualitat. Es balla damunt les taules i s’improvisa al ritme dels sons que ens són familiars, amb regust de delícies turques, talment la seva cuina excelsa i generosa.
Ja saben que no tornarà a venir cap  Prometeu a donar-los el foc, ni el cabró del Zeus, emprenyat, el tornarà a fer penjar a la muntanya, on l’àliga li rosegarà el fetge de dia, per tornar-lo a regenerar de nit, en un etern  cercle infernal dels més esgarrifosos que ment humana o divina  pugui inventar.
Hem llegit que han anat a Grècia uns estranys essers forans i els han imposat repetir els dotze treballs que ja fa segles  va concloure l’Heracles, però em temo que  no els donarà pas la gana tornar-hi i netejar els estables d’Augias, capturar cap altre Ca Cerber, ni fer cap més de les bestieses que li van encomanar al musculat mig déu. Qui són aquesta colla d’especuladors per ocupar els trons de l’Olimp i dir-los que s’han d’esmerçar a complir els deures que els racionalistes els imposen? . Ells no han combregat mai amb les rodes de molí d’aquesta pretesa felicitat  occidental. Ja quan van anar a fer la guerra a Troia, van tardar anys i panys a tornar en una odissea que no serien pas capaços de repetir-la els sicaris de l’ Standard & Poor’s, Moody’s i Fitch, la colla d’especuladors que pretenen repetir, en versió moderna, el rapte d’Europa.
He vist uns grecs ballar, i he compartit el seu aiguardent i el seu cafè amb marro. Els he entès millor i he comprés que no s’hi val voler fer-los fer passar el clau per la cabota de les pautes d’occident. . 
Quan s’han begut el que el fetge regenerat d’en Prometeu pot assumir i molt més, ballen un sirtaki frenètic i llencen els plats per terra, trencant-los. És una vella  costum que prové de les tavernes i els bordells de les poblacions de la Mar Egea i la Mar Jònica, on els cobraven, si demanaven menjar i beure, el servei i el plat i el got, per la qual cosa, i sabent ser-ne els propietaris, els trencaven abans de marxar. La versió nostrada seria aquella de: ‘aquí carda tothom o es tira la meuca al riu’
Ara els èmuls del Zeus, l’Hermes, l’Apolo i l’Afrodita, els volen fer passar per l’adreçador i fer-los pagar els plats trencats, que ells diuen que ja  han pagat amb el preu de les consumacions als bordells i a les tavernes. Se’ls miren de dalt a baix i  fan un glop d’Ouzo a la salut de les Parques i segueixen ballant el sirtaki frenètic, com aquell del Zorba,  fins a caure rendits de cansament. Se’ls en fot ben bé el moribund, el mort i qui els vetlla a tots dos.
Potser si que es pensen que els seguidors d’en Kant i Descartes poden  anar donant lliçons de com fer anar la coses de la vida als hereus d’Heràclit, Sòcrates, Aristòtil i Plató, però  fins aquí podríem arribar –pensen.  
Segueix quedant la incògnita de qui pagarà els plats trencats, però no sé si la cosa  té gaire importància.     



14 comentaris:

  1. A mesura que anava llegint aquest brillant (com sempre) post ja m'anava ballant sirtakis, trencant plats i cagant-me en Zeus i fent baixar tota la rècula de déus de l'Olimp on d'allà on déu (un altre déu) vulgui que viuen ses divines majestats.

    Malauradament crec que ni amb dosis escandaloses d'alcohol això té massa remei, ni que sigui per deixar-ho caure en l'oblit.

    Els plats s'estan trencant i van directes al cap dels hereus populars de les àgores de les antigament sofisticades polis.

    ResponElimina
  2. aferrissada defensa dels grecs, que comparteixo, en el fons aquestes ajudes de les que parlen no són per a ells, sinó per als bancs inversors alemanys i francesos. Sabem elque volen que sabem, no el que hauriem de saber.

    Salut

    ResponElimina
  3. Estic en tu. El que me n'adone, potser estic equivocat, és de la bruta jugada de l'euro. El que ens varen vendre com a possibilitat de futur, ha estat una sibil·lina i nova forma d'esclavatge i de conquerir països. No ho va fer Hitler, doncs ho fa la Merkel i el FMI i les agències i…

    ResponElimina
  4. Diuen les males llengües que el deute grec és equivalent al deute que Grècia va contraure amb Alemanya per la compra de material de guerra alemany. Això explicaria l'interès alemany en el "rescat".
    L'idiota de l'Artur Mas ja ha amenaçat dues vegades amb què o seguim els seus dictats sobre estlvis o "Catalunya serà Grècia". Vol dir que els Mossos han comprat tancs alemanys?

    ResponElimina
  5. Es curioso lo de los "rescates", los gobiernos prestan dinero publico al 5 ó 6 % para "rescatar" bancos y poner dinero en circulación, los bancos en vez de ponerlo en circulación, lo dejan a otros gobiernos a interés de tarjeta de crédito. Con estos intereses, se tienen que endeudar más todavía y tienen que pedir más; curiosa manera de "rescatar" ¿No seria más fácil dejárselo directamente sin intermediarios?.
    De las crisis solo se sale con inflación y redistribuyendo la riqueza; curiosamente los que se creen gurus de la economía, haciendo un desprecio manifiesto a la Historia Económica del Siglo XX, predican todo lo contrario:
    -Combatir la inflación y reducir el dinero entre las clases medias (trabajadores).
    No soy mal pensado, pero en este caso creo que nos están robando y lo malo es que los gobiernos que nos debieran defender y marcar las pautas, actuan como meros recaderos. Esto es, con perdón, una vergüenza

    ResponElimina
  6. Se me olvidaba, a "pooby´s", "estafas and robos" y la otra había que detenerles por manipulación para alterar el precio de las cosas, que si no es delito hubiera que catalogarlo como tal...

    ResponElimina
  7. El porquet.
    Una de les coses que semblen evidents és que la uniformitat europea és gairebé impossible. De l’hedonista sud sentimental al pragmàtic nord racionalista hi ha prou diferències com per fer-ho mirar. Si afegim que els comportaments econòmics i les causes del deute tenen causes i efectes contradictoris, la cosa adquireix un caire surrealista.
    Salut i gràcies per comentar.

    ResponElimina
  8. Francesc,
    Ben cert. Hi ha molta cosa que queda entre bastidors amb el tema dels deutes. Apart l’apetència i les servituds dels bancs, amb l’eufemisme de la dictadura ‘dels mercats’, a Grècia hi ha un component afegit que és la desmesurada despesa militar que li cal suportar, amb l’etern conflicte amb els turcs, cosa que es podria resoldre políticament des de l’Europa. No endebades Turquia vol formar part d’aquesta Europa balsàmica i meravellosa. El material militar els és facilitat a bon preu pels mateixos que els reclamen el deute i els imposen els sacrificis, fins el punt de segrestar-los l’Estat.
    Salut

    ResponElimina
  9. Vicicle,
    Amb aquestes mitges tintes que forma el conglomerat d’estats autònoms, però subjectes al dictat ‘del mercat’ estem sotmesos als que tallen el bacallà en qüestió d’economia. Potser és cert que el sud no té el mateix sentit de la vida que el nord, en quan a productivitat, però pot complementar una Europa federal, doncs pot ser-ne la horta i el jardí. El que no es pot és uniformar-la i pretendre que un grec efusiu marqui el mateix pas que un alemany disciplinat.
    Tot i que es poden conjugar en un espai comú, ‘cada terra ha de fer sa guerra’ .
    Salut.

    ResponElimina
  10. Lluís,
    El que dius ho va denunciar en Cohn Bendit al parlament europeu i m’imagino que t’hi refereixes.
    Us poso l’enllaç traduït al castellà per si el voleu escoltar
    http://youtu.be/nqno8H-mjeY
    Salut i gràcies.

    ResponElimina
  11. Temujin,
    Nuestros gobiernos son cautivos del sistema monetario internacional y no pintan nada en sus decisiones. Esto no lo pueden hacer los actuales ni lo podrán hacer los que pretenden suplantarlos.
    Lo único que podrán hacer los adláteres de la derecha será aplicar con fundamento los recortes de servicios que se les exijan, sin la contrapartida de aumentar los impuestos a quienes puedan pagarlos, con la idea de que esto favorece la creación de empleo.
    Más o menos es lo que estamos viendo en Catalunya, donde manda una derecha nacionalista que tiene mucho en común -no duda en pactar con ella y llegar a acuerdos parlamentarios- con la que pretende mandar en España y mucho me temo que vaya a hacerlo.
    Pasaremos de unas marionetas a otras, pero las nuevas sin tapujos ni cortapisas.
    Saludos.

    ResponElimina
  12. Temujin.
    Me olvidaba: la manipulación para alterar el precio de las cosas, ya hoy es un delito tipificado por el vigente Código Penal.
    Saludos.

    ResponElimina
  13. Diuen que quan vegis les barbes del teu vehí tallar posis les teves a remullar...
    Esperem que no. Els grecs s'assemblen molt a nosaltres, son temperamentals, tenen humor, els hi agrada la bona vida...tampoc tenen industria com nosaltres i el seu principal atractiu es el turisme.

    ResponElimina
  14. Aris,
    Compartim fins i tot el pa amb tomàquet, que ells en tenen una versió que en diuen ‘patximadi’, que és pa sec untat amb tomàquet, orenga i d’altres espècies.
    Salut

    ResponElimina

Cercar en aquest blog