dimecres, 29 de juny del 2011

Els botxins de Jesús de Natzaret eren catalans?



Ho cita en Luis Racionero en el seu llibre “Memorias de un liberal psicodélico” que és una mena de recull d’anècdotes de l’escriptor al voltant de les seves experiències acadèmiques  i místiques dels anys seixanta a Berkeley,  farcides, segons diu, de sexe, droga i rock and roll. També hi explica  les seves dèries tàntriques, taoistes i literàries, passades per l’Empordà, on es feia amb  en Josep Pla i en Salvador Dalí. El resultat és una obra un xic delirant, on l’autor aboca les seves experiències amb evident autocomplaença i de on se’n poden treure sucoses anècdotes al voltant del munt de personatges que, explica,  freqüentava la seva masia de Sant Martí d’Empúries. 
Una d’elles és que cert dia va coincidir amb l’acadèmic i falangista Eugenio Montes a Roma i que aquest, molt excitat li va comentar que acabava de descobrir que els qui havien torturat i  crucificat en Jesucrist,  eren catalans. Li va dir que a la Biblioteca Vaticana havia constatat que en Ponç Pilat, abans de ser governador de Judea ho havia estat de Tarragona i com que els romans no volien que la guàrdia del governador la formés gent del país, havien decretat que s’emportessin els soldats de la província de on provenien,  per la qual cosa en aquest cas, els legionaris  eren de  la Tarraconense. El sil·logisme és ben clar, malgrat que una mica  agafat pels pèls: Si l’exèrcit romà de Judea era format per catalans de la Tarraconense, ergo aquests van ser els que van crucificar el Natzarè.   
He cercat informació i només  he trobat que el desconegut lloc de naixença de Ponç Pilat se’l disputen Tarragona (Tarraco) i Astorga (Asturica Augusta), amb la prova circumstancial  a favor de la ciutat lleonesa de que quan va néixer el futur governador de Judea, el seu pare estava al front d’unes forces militars que operaven per sotmetre i romanitzar els càntabres, segons una làpida trobada a Jerusalem l’any 1962, i aquest residia a Asturica Augusta, per la qual cosa  es més que probable que també l’acompanyés la muller, a menys que la tingués prenent el sol a Tarraco –fet no demostrat empíricament-
Malgrat la manca de proves, la qual cosa deixa els fet en meres hipòtesis especulatives, l' idea de que els legionaris que van executar el Crist fossin catalans em sembla suggerent. Mireu quin filó pels cultivadors de la novel·la històrica: m’imagino un ‘best seller’  amb un guió del tipus de  la “Túnica Sagrada”, protagonitzat per un nostrat centurió nascut pels voltants de Reus, amb una acurada descripció psicològica del seu sentiment de culpa per la mort del Crist i acompanyat d’una acurada descripció de l’alegre tropa catalana, que beuria en porró i parlaria el llatí vulgar a la manera que es fa encara  al nord-est de la península ibèrica. Caldria no fer molt èmfasi amb certes costums nostrades, i no caure en l’error de fer-los menjar pa amb tomàquet, doncs aquells anys encara no l’ havien inventat per no haver vingut encara  d’Amèrica les roges i preuades saboroses fruites.    
Lliuro l'idea a qui la vulgui aprofitar literàriament, amb la prevenció de que la divulgació d’aquest probable fet no ajudaria gaire als catalans a guanyar-nos les simpaties de les Espanyes abans imperials, malgrat que el capitost que va donar les ordres sembla ser que era d'Astorga  (Lleó), gairebé com el mateix José Luis Rodríguez Zapatero, la qual cosa  reblaria encara  més el clau de la nostra impopularitat.
Tampoc sé com s’ho prendrien en Duràn i Lleida i els seus amics d’Unió Democràtica de Catalunya, i cal comptar que caldria revisar molts dels aspectes de la iconografia i de les representacions populars i litúrgiques de la  Setmana Santa i de la Passió de Crist.     

Actuals 'Armats' de Tarragona.
    

15 comentaris:

  1. que xulo! i es va rentar les mans amb ratafia! :)

    ResponElimina
  2. Aquesta hipòtei podria excitar molts ments, i ja l veig a Els matins, pregunta del dia: "Us sembla bé que els catalans haguem matat Jesucrist?". Imagino la roda de premsa precipitada del Duran i les tertúlies de Intereconomía: "Ya se podía intuir, bla bla bla". Per passar l'estona i distreure el personal no estaria gens malament. Vès que no en sentim parlar... mentre el govern apropa els pressupostos i ens deixa sense hospitals.

    ResponElimina
  3. Yo creo más en las ramificaciones vascas de las legiones romanas. Muchas veces los vascos eran contratados como mercenarios para las legiones romanas. Bildu no quiere hacerlo público para no enfadar al Pnv. Pero ya se empieza a hablar del gudari que torturo y mato a Jesus de Nazaret...

    ResponElimina
  4. Jo també vaig comprar (i llegir) una vegada un llibre del Racionero. Em sembla que es deia "La Mediterrània i els bàrbars del Nord", o així. Mira, un llibre per aquí, un talk-show per allà, l'home ha anat fent la viu-viu i ja es deu haver fet una bona jubilació.

    El Pilat de Tarraco, el Colom (el Cristòfor, no l'Àngel) de Pals... i potser fins i tot l'Asterix era de la Val d'Aran, que aquestes coses mai se sap.

    ResponElimina
  5. Ara entenc de que es reien el Carod i el Pasqual quan es possaven la corona d'espines a Israel...molt bon apunt!

    ResponElimina
  6. aleshores si Ponç Pilat era d'ascendència lleonesa, la culpa de la crucifixió de Jesus es de....José Luís Rodrguez Zapatero.

    ResponElimina
  7. Això, això ... és gravíssim!!! I què li van fer? Li van tallar el cap amb una falç? Li van fotre bastonada després d'un ball de bastons? El van fer caure del capdamunt d'un 4 de 9 amb folre i manilles?

    ResponElimina
  8. Vols dir que arreu Spain us passegem damunt dels pasos de Setmana Santa en processó, catalans i jueus tots plegats? Mare de déu, mare de déu… Santiago y cierra España. Salus.

    ResponElimina
  9. Clidice,
    El maridatge de la ratafia i el garum no deuria ser gaire escaient.
    Potser se les va rentar amb ?Aromes de Montserrat’...;-)

    ResponElimina
  10. Lluís,
    Ja veig que t’apuntes a escriure la novel•la, amb el Cuní i tota la pesca dintre ...
    Ànim!.

    ResponElimina
  11. Temujin,
    En las legiones romanas -y también con los Catagineses- lucharon los íberos en los precedentes de nuestras eternas guerras civiles, que fueron las guerras púnicas.
    Epero que tu hipótesis no prospere, puesto que no me imagino el efecto en los medios de la presunta pinza vasco-catalana en el siglo I de nuestra era...
    Saludos.

    ResponElimina
  12. Brian,
    El Racionero va fent la viu viu amb el seu urbanisme, la seva metafísica psicodèlica i els seus càrrecs acadèmics...
    La presumpta catalanitat d’en Colom està fonamentada en el fet que sembla ser que provenia d’una família noble de Sardenya –sota la corona d’Aragó- que es deien Procolominni –o quelcom semblant- i que es van indisposar amb el rei i van caure en desgràcia, per la qual cosa el Cristòfor va haver de camuflar el seu nom i abreujar-lo com a Colom. Era parent de papes i tenia accés a importants biblioteques familiars, de on va rebre una excel•lent educació i els coneixement que li servirien per les seves expedicions –No fa gaire en canal d’Història va emetre un reportatge sobre tot això...
    El que si sembla ser que era català –de l’Empordà més concretament- era el Capitán Trueno...
    Salut.

    ResponElimina
  13. Francesc,
    Tu ho has dit. I sembla mentida que en Rajoy encara no ho hagi emprat per convocar eleccions anticipades.
    Salut.

    ResponElimina
  14. El porquet,
    Els Evangelis no ho deixen prou clar, però donada la procedència dels legionaris, potser el van apallissar desprès de celebrar una calçotada i un bon tip de mongetes amb botifarra, regades amb un priorat dolcet i espès, els males ànimes...
    Salut.

    ResponElimina
  15. Vicicle,
    Si la hipòtesis s’acaba fonamentant, hauran de canviar la iconografia i canviar els capirots per barretines...
    Salut.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog