Wyatt Earp, OK Corral i el cinema de TV3.

Els americans han tingut sempre molta cura creant mites i fantasiejant sobre la seva curta historia. D’una trista etapa de colonització, desgavell ecològic i genocidi dels pobles autòctons, n’han fet una epopeia, que la literatura i el cinema s’han encarregat d’enaltir com la èpica “conquesta de l’oest”.
Totes les nacions necessiten recolzar-se en arrels històriques que sustentin la seves peculiaritats, i d’aquestes, sovint farcides d’enaltiments romàntics, s’alimenten les quimeres d’identitat i notorietat. Tristos exemples d’això els tenim amb els deliris mitològics de l’Alemanya nacionalsocialista, la mitificació de la Roma antiga pel feixisme italià, i el nostre trist i celebèrrim “Por el Imperio hacia Dios”, que evocava les tristes èpoques del barroc espanyol amb les conquestes, i malvestats, la inquisició, els “Tercios de Flandes” i els “hidalgos”, que tant bé i de manera tant realista i crítica va retratar la literatura de la època. De casa nostra també en sabem alguna cosa quan parlem d’almogàvers ardits, defensors del 1714, timbalers del Bruch i Joans de Serrallonga.
La historia és per aprendre’n i analitzar-la. La seva memòria hauria de servir de lliçó, de vacuna i no d’eina d’enaltiment de sentiments que afirmin superestructures estrafolàries on refugiar les nostres fantasies de notorietat. Quan fa anys i panys llegíem Marx i Engels, i ens parlaven de materialisme històric ja ho enteníem així.
Feta aquesta introducció elemental, potser fruit de l’escalfament del cervell que el sol mediterrani proporciona, i arrel d’una celebrada sèrie de films de l’Oest americà que TV3 ha tingut, com ja és tradició, cura d’endollar-nos per acompanyar les llargues migdiades de l’estiu, la conversa anava del famós tiroteig a Tombstone (Arizona) a l’OK Corral, i que tantes vegades s’ha portat a la pantalla de manera subliminal, posant èmfasi amb l’heroisme, la facilitat de dirimir les qüestions a trets, un barroer i pueril maniqueisme i enaltint les figures del sheriff i del cowboy com a paradigmes de l’heroi americà, eix i motor de la seva actual propaganda, que han exportat arreu per justificar el seu paper de gendarmes del món (quan els hi ha convingut). La qüestió anava de la diferència que hi ha entre l’enaltiment del pagerol americà com un heroi, pioner, generalment interpretat per actors virils i reaccionaris, com el difunt John Wayne, i el contrast amb com tracta el cinema l’espanyol el mateix subjecte: generalment un analfabet amb boina, ridícul i grotesc, interpretat i caricaturitzat per actors còmics com l’Alfredo Landa o el Fernando Esteso. Això, segons es parla, diu molt de la necessitat psicològica d’enaltir els herois respectius que cada nació prioritza. Els americans tenen com a paradigma el pagès colonitzador, armat i valent, i els nostres els pintem com una classe primitiva i inculta, obligada a estar sotmesa a una jerarquia social superior. I aquests estereotips encara funcionen, amb democràcia o sense.
Es curiós constatar la comparació entre el mite i la realitat als USA: Sembla ser que la famosa i exaltada confrontació entre els Earp i els Clanton a l’OK Corral va ser una sagnant baralla entre delinqüents –els uns amb placa i els altres sense- per qüestions de domini territorial, al millor estil del que més tard van ser les lluites entre gangsters. En Wyatt Earp es presentava com a sheriff a les properes eleccions i cercava poder polític per obtenir influències i seguir amb els seus tràfecs de joc i prostitució. Els Clanton, amb interessos ramaders, tenien semblants objectius i es feien nosa els uns als altres. Quan es van tirotejar, sembla ser que els Clanton havien aixecat les mans, per rendir-se- en Ike Clanton, el cap del clan, i dos més anaven desarmats - per la qual cosa, sembla ser que la mítica confrontació no va ser res més que un assassinat a sang freda. Els mítics gunfigthers de la frontera eren més fruit d’una literatura barata- d’aquella que aquí se’n deia de cordill- que no pas de la realitat. El cinema ha recollit aquella burda i manipulada tradició.
Existeixen les actes en anglès de la transcripció literal del judici que va absoldre els germans Earp i "Doc" Holiday després dels assassinats. Si teniu paciència i les podeu llegir –són un pal- veureu que els mites només són això: mites al servei de l’enaltiment nacional i no tenen res a veure amb el que ens explica el cinema.