dijous, 14 d’octubre del 2010

Espanyols de croada a Rússia.



Talment com la gent jove russa sembla haver oblidat l’etapa soviètica, encara et parlen del que va representar la Gran Guerra Pàtria, i en aquesta contesa hi estan tots d’acord que va ser un titànic esforç amb gran despesa de vides i recursos. Concretament Leningrad –avui dita, com abans de la Revolució,  Sant Petersburg- va perdre les tres quartes parts dels seus habitatges i va patir més d’un milió de morts de fam, de fred i per causa dels bombardejos i els combats, durant el setge ferotge que durant 900 dies els van tenir aïllats de la resta del món, del 1941 al 1944.   


 És coneguda la participació espanyola d’una divisió, la 250ª ( l’anomenada División Azul) al costat de les tropes nazis alemanyes combatent a la Unió Soviètica del 1941 al 1943; doncs bé, aquesta divisió va participar al sagnant setge.
Si procures treure el tema, val més fer-ho amb tota la delicadesa del que ets capaç, doncs pots tocar alguna fibra prou sensible.
La Maria, que parla castellà i és la nostra amable amfitriona, col·lega d’uns amics amb els que viatgem, ens acompanya a visitar el palau d’estiu a la ciutat de Pushkin i el de Pávlovsk, ambdós a les afores, una vintena de quilometres al sud, de Sant Petersburg. Pushkin és una petita ciutat  construïda al voltant dels palaus imperials i per acollir el reguitzell de servidors que acompanya la cort i llueix el nom del conegut poeta.  Aquests palaus han estat reconstruïts, doncs quan el setge de Leningrad van ser ocupats pels nazis i, pràcticament destruïts.
La Maria és una noia russa de trenta-tres anys i no va viure la guerra, però en guarda la memòria històrica: la seva família la va patir, i una tia àvia seva va morir de fam quan el setge, apart d’altres desgràcies familiars. Dels nazis en parla amb força ressentiment i observo que quan s'hi refereix, només els diu nazis i no alemanys, fent-ne una clara distinció entre uns i altres.  Li deixo caure que amb ells hi havia  feixistes espanyols, i em diu, amb precisió d'experta, que exactament som per on operava la 250 divisió alemanya formada per voluntaris espanyols  i que aquí mateix,  a la ciutat de Pushkin, hom hi va lliurar una batalla i hi ha un cementiri de guerra on n’hi ha un munt d’enterrats. Em diu que més avall a uns centenars de quilometres, a Nóvgorod també n’hi ha més.
Li explico que no tots eren feixistes ni nazis, que molts eren de lleva, especialment els que van anar rellevant les baixes de la primera foguerada,  i que fins i tot, n’hi havia  de republicans, que s’havien allistat per mirar de passar-se a les files russes. La Maria em mira amb els seus ulls dolços de color de mel amb tot l’escepticisme del món, sense deixar de somriure. -“No ho havia sentit a dir mai”- em diu- “sempre es bo conèixer els punts de vista dels altres”.
Em sento confós i em pregunto el perquè m’haig de carregar amb el pes de la culpa  d'aquella gent i fer-me’n responsable, justificant-los pel fet de ser els meus conciutadans, davant d’aquella noia que guarda la memòria històrica de les malvestats que  van fer als seus, essent els mateixos  que ens van agreujar a nosaltres, sense donar-nos l’oportunitat de rebre cap mena d’excusa ni oferir-nos cap mostra de penediment.  
Opto per callar i seguir admirant els ocres del bell paisatge tardorenc.  

12 comentaris:

  1. Esplèndida foto. Potser era demanar-li massa a la Maria, que entrés en aquestes subtileses.

    ResponElimina
  2. No se m'acut gairebé res millor que contemplar com les fulles entren a la tardor i canvien de color. Justament avui ho he estat fent.

    ResponElimina
  3. aqui comença a canviar el color dels arbres mica en mica. San Petesburg a la tardor ha de ser molt bonica. Quan al tema dels de la División azul vas fer bé de matitzar, al cap i a la fi així va ser.

    Puigcarbó

    ResponElimina
  4. Si la memòria personal ens autoenganya, ja no et dic la memòria col·lectiva, que suma autoenganys..

    Pel pont, el pirineu es tenyia també de grocs, teula i vermells, barrejats encara amb els verds. què té la tardor que és tan pictòrica i melangiosa?

    ResponElimina
  5. Clidice,
    Aquesta mena de culpa que els pobles ens retraiem els uns als altres pel tòpics de la Història i arrosseguem col•lectivament: Que si vosaltres vareu cremar Atenes a sang i foc; que si vareu massacrar Amèrica; que si vareu fer fora els jueus i els moriscs...Jo no n’he fet cap d’aquestes coses i per això em mirava els colors de la tardor.

    Brian,
    Gràcies. La Maria no mostrava cap mena de rancúnia personal i potser se li feia difícil entendre les contradiccions del nostre propi conflicte històric, Si.

    ResponElimina
  6. Lluis,
    L’espectacle de la naturalesa és impagable. No hi ha millor simfonia que la dels canvis d’estació i la tardor és de les més boniques. La Cerdanya deu ser magnífica aquesta època de l’any.

    Francesc,
    Efectivament, Sant Petersburg ara és molt bonica. És una ciutat industrial amb molts monuments de l’època del barroc i uns magnífics parcs, i esta voltada d’un rodals de rouredes i fagedes, que ara son molt boniques, amb els torrats, grocs i ocres.

    Eulàlia,
    La memòria col•lectiva està farcida dels tòpics que ens anem tirant a la cara els uns als altres; tots arrosseguem els estigmes que se’ns atribueix. A fora d’aquí s’estranyen que no ens agradin els toros, el flamenc i no siguem indolents i abúlics, com ens pinten. Nosaltres amb d’altra gent, fem la mateixa cosa.
    La tardor deu tenir aquest to crepuscular, de transició del bon temps al hivern, que és una excel•lent metàfora de les etapes de la vida humana. D’aquí la seva melangiosa bellesa i la fascinant atracció que ens suscita.

    ResponElimina
  7. Potser m'equivoque, però veig força paral·lelismes amb la, si fa no fa, recent història de Rússia i nosaltres. El rebuig de les tropes napoleòniques i la posterior involució social i política. La difícil relació amb el conjunt d'Europa, de la qual som, uns i altres, els extrems mai integrats plenament, les dictadures patides i el que ens deixen, la religiositat exacerbada… No sé, potser n'estic dient una total bestiesa. Salut.

    ResponElimina
  8. Yo soy de Burgos y aqui parece que todos somos de ultraderecha, curas o militares. Yo soy de izquierdas, vendedor de camiones y no he bautizado a mis hijos. Ya ves, los típicos tópicos..

    ResponElimina
  9. Vicicle, No crec pas que hagis dit cap bestiesa: ambdós països varen combatre la il•lustració i pateixen la radicalitat dels extremismes religiosos i de la ignorància. Potser hi ha una diferència important, que pot marcar les diferències d’un proper futur: Nosaltres venim d’una metròpoli colonial en decadència, cosa que no els passava als russos. Aquests per construir el país no han hagut de patit cap mena de nostàlgia imperial ni cap mena d’infundat deliri de grandesa.

    ResponElimina
  10. Temujin. Los típicos tópicos están para desmentirlos. Uno debe viajar para sacarse muchos de los prejuicios que nos gastamos. Creo que ya lo he dicho alguna vez por ahí: El independentista catalán más radical que conozco es de Burgos, y no es coña, la verdad...
    Saludos.

    ResponElimina
  11. Pues eso, que algunos solo ven lo que quieren sus cortas mentes. Como si la raza humana fuese diferente según zonas...

    ResponElimina

Cercar en aquest blog