dimecres, 27 d’octubre del 2010

Desfent tòpics:




Hi ha uns quant tòpics circulant pel món en forma de llegenda urbana:

  • Que les hamburgueses no són d’Hamburg.
  • Que les salsitxes de Frankfurt no són de Frankfurt.
  • Que l’”ensaladilla” russa, no és de Russia.

En aquest cas us puc assegurar que l’amanida de patates i verdures amb maionesa,  amb la variant de sense olives ni tonyina, és la genuïna “ensaladilla” russa que tants maldecaps en forma d’infeccions per salmonel·la ha provocat al llarg dels temps a casa nostra.
Us en poso una tangible evidència d’una genuïna “ensaladilla” russa servida en un restaurant rus. 
Ho deixo aquí per a general coneixement i deguda constància.  
   

14 comentaris:

  1. I qui els hi portà la maionesa, salsa illenca per antonomàsia? No sé, no sé. Aquesta meravella gastronòmica -la salsa- si que és un veritable regal que els hem fet i no el maleït or de Moscou. Salut i bon profit.

    ResponElimina
  2. a Palma de Mallorca quan feia la mili a l'any 68, al quarter a l'hora de posar el mehú del dinar, de l'ensaladilla russa, en deien "ensaladilla nacional". es veu que els russos eren molt dolents pels franquistes

    ResponElimina
  3. Vicicle,
    Sembla ser que la maionesa la van portar els francesos de Menorca quan van ocupar Mahó el 1756.
    Com sempre passa, se la van fer seva i la van divulgar pel món. A Rússia hi deuria arribar de la mà de Caterina la Gran, que era molt francòfila i seguia les modes de París.
    He trobat aquest bell poema sobre el tema:
    Sauce Mayonnaise
    Dans votre bol en porcelaine,
    Un jaune d´oeuf étant placé,
    Sel, poivre, du vinaigre à peine,
    Et le travail est commencé.
    L´huile se verse goutte a goutte,
    La mayonnaise prend du corps,
    Épaissisant sans qu´on s´en doute
    En flots luisants jusques aux bords.
    Quand vous jugez que l´abondance
    Peut suffire à votre repas,
    Au frais mettez-là par prudence
    Tout est fini — N´y touchez pas!

    Salutacions.

    ResponElimina
  4. Clidice,
    A l'Estepa fan uns molts bons "polvorons", ben cert! ;-)

    ResponElimina
  5. Francesc,
    En canvi a la Marina, el 1966, de l’hamburguesa en deien “bistec ruso”, o els més maquiavèlics, “filete ruso”...Deuria ser que com que no hi havia qui se la pogués menjar, tinguéssim una molt mala imatge dels soviètics. ;-)

    ResponElimina
  6. curiós, el meu pare, nascut a la Segarra, explica que de petit (després de la guerra) el que en diem hamburgueses se'n deia bistecs russos també :O

    ResponElimina
  7. Ramon, llavors no hem de dubtar gens que l'arròs a la cubana ve de Cuba, oi?

    ResponElimina
  8. Quina troballa de poema. Me'l copie, amb el teu permís. Els francesos en tocant a gastronomia no coneixen ni a són pare. Salut.

    ResponElimina
  9. Mi madre les llamaba filetes rusos. De la ensadilla, me quedo con la de aqui me gusta más. Esa de arriba en algunos sitios la llaman campera..

    ResponElimina
  10. Clidice,
    Veus com barrejaven la política amb les coses de menjar? Quan la guerra m’explicava el pare que als soldats els donaven unes llaunes de carn bullida -que en realitat venia de l’Argentina, però enviada pels russos – que se’n deia “Corned Beef” i també en deien carn russa, però aquesta vegada , penso, ho deien amb un sentit menys inquisitiu.
    Salut. :)

    ResponElimina
  11. Joan,
    L’arròs a la cubana podria formar part de la llista de productes tòpics als que m’he referit a l’entrada, doncs jo vaig estar per Cuba i no en vaig veure mai, tal com se’l presenta per aquí. . De fet, l’arròs, amb el porc i el pollastre són essencials a la dieta cubana. També fan servir una mena de plàtans per fregir ( en diuen bananos), molt més grans que els de Canàries i que no són dolços com els d’aquí; la seva textura recorda més a les patates. Alguna relació hi ha, potser si.
    Salut.

    ResponElimina
  12. Vicicle,
    Disposa del verset sobre la maionesa al teu caprici i necessitat – no és pas meu, doncs jo l’he trobat pel Google-
    Ah, els francesos amb qüestió de cuina s’ho apropien tot! Darrerament s’han fet amos de la nostrada paella: la trobes a molt menús, com a casa nostra els dijous. Ara: no se’t acudís pas demanar-ne. Res a comparar amb un bon arròs negre o caldoset de l’Empordà, per no dir la meravellosa varietat de matisos dels de casa vostra.:)
    Salut.

    ResponElimina
  13. Temujín,
    Creo que la denominación de "filete ruso" hizo fortuna en la guerra y en la posguerra por lo que hemos dicho antes.
    A todos nos gusta más lo autóctono que lo foráneo, ya que forma parte de nuestro proceso de educación. De todos modos, la ensaladilla rusa hecha por los rusos no estaba nada mal; en comparación con la nuestra, como decía antes, le faltan las olivas y el atún y tampoco lleva guisantes, pero si pepinos en vinagre, que creo que es el toque “ruso” de la nuestra, puesto que cuando le dan al vodka, que es casi siempre, apuran el vaso de un trago y muerden un pepinillo en vinagre, que lo encuentras hasta en la sopa.

    ResponElimina

Cercar en aquest blog