tag:blogger.com,1999:blog-6755325400966653818.post2721043809125745967..comments2023-10-09T10:51:42.816+02:00Comments on La boia de Port Pelegrí: Les quatre darreres cançons.Alberichhttp://www.blogger.com/profile/08110381580307790973noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-6755325400966653818.post-72130669678596049532010-09-21T09:34:23.531+02:002010-09-21T09:34:23.531+02:00Albert,
Home, no cal queixar-nos de la pluja que ...Albert, <br />Home, no cal queixar-nos de la pluja que és un bé comú, ni de la tardor, ni del fred. Per sort vivim a un País on gaudim de quatre estacions a l’any, amb tots els seus matisos i no com d’altres que nomes tenen llargs hiverns i curts estius. <br />Salut.Alberichhttps://www.blogger.com/profile/08110381580307790973noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6755325400966653818.post-6755944549135300502010-09-21T09:33:13.285+02:002010-09-21T09:33:13.285+02:00Lluís,
La mar es tan canviant com els estats d’àn...Lluís, <br />La mar es tan canviant com els estats d’ànim. Si el dia està núvol, griseja i si fa sol, lluu esplendorós. Les fotos les tiro amb una compacta d’aquestes de butxaca, i les trio d’un munt de totalment prescindibles. <br />Salut.Alberichhttps://www.blogger.com/profile/08110381580307790973noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6755325400966653818.post-47517717949767183212010-09-20T21:53:21.742+02:002010-09-20T21:53:21.742+02:00S'agreeix aquest canvi de temps i l'arriba...S'agreeix aquest canvi de temps i l'arribada de la tardor. Ara ens toca queixar-nos... de la pluja!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6755325400966653818.post-3723950781003919652010-09-20T20:52:16.378+02:002010-09-20T20:52:16.378+02:00La veritat és que tota la teva sèrie de Palafrugel...La veritat és que tota la teva sèrie de Palafrugell està plena de fotografies molt bones, amb un to melancònic molt aconseguit.Lluís Boschhttps://www.blogger.com/profile/06992447135320176971noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6755325400966653818.post-13688651071106358182010-09-20T10:46:07.104+02:002010-09-20T10:46:07.104+02:00Brian,
Tot és part d’un cicle meravellós que va ...Brian, <br />Tot és part d’un cicle meravellós que va girant sense parar, com el mecanisme d’un rellotge gegantí. La sensació d’estar en un món crepuscular pot ser l’apreciació subjectiva d’un passavolant com som nosaltres. El món segueix evidentment, i si tot se’n va en orris, renaixerà, talment com va renéixer el que va veure desaparèixer l’Strauss; però el nostre, el de la cultura europea i el de la “nostra” civilització també està en un moment crepuscular. Aquesta reflexió i la música de l’Strauss em van venir al cap desprès d’haver parlat amb els alemanys que cito. <br /><br />Francesc, <br />Les fotos estan aquí per qui les vulgui. No et cobraré drets d’autor ;-) <br />La música sobreviu el seu autor i les seves circumstàncies, i la lectura del seu estat anímic perviu amb ella. <br /><br />Vicicle, <br />El Richard Strauss èmul de la musica wagneriana tampoc em diu gran cosa. <br />De l’autor de l’Himne de l’Olimpíada de Berlín del 1936, em quedo amb aquestes tristíssimes darreres quatre cançons que va composar l’any 1948, quan el seu món s’havia ensorrat ( no era nazi confés, però si que era un fervent nacionalista alemany) la qual cosa s’ajuntava amb la seva decrepitud física. És un testament musical d’una gran emotivitat –molt llunyana de la retòrica de la “Simfonia dels Alps” o del “Així parlava Zaratustra “- que reflexa aquell moment crepuscular i que es vàlid per qualsevol conjuntura d’anàloga consideració.Alberichhttps://www.blogger.com/profile/08110381580307790973noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6755325400966653818.post-2046181078831853872010-09-20T09:37:00.512+02:002010-09-20T09:37:00.512+02:00Hom va dir del Strauss que els primers 30 anys va ...Hom va dir del Strauss que els primers 30 anys va encisar i els darrers 30 anys va decebre. Mai estat d'acord. El considere un músic enorme, amb un domini aclaparador de la matèria sonora. Tot i que no sóc un addicte com sí ho era el pianista canadenc Glenn Gould. Aquest cicle o "Metamorfosis" donen una clara idea del que era al seu abast amb 80 anys ben complits. Les fotos magnífiques. SalutViciclehttps://www.blogger.com/profile/16804429274744644506noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6755325400966653818.post-80125403388743716652010-09-20T07:54:10.813+02:002010-09-20T07:54:10.813+02:00t'hauré de expropiar les fotos, són espléndide...t'hauré de expropiar les fotos, són espléndides. El món no es va acabar al 1948, es va acabar el d'ell, però la seva música l'ha sobreviscut per molts de temps.Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6755325400966653818.post-8073407079916535872010-09-19T19:36:40.697+02:002010-09-19T19:36:40.697+02:00Després del crepuscle ve l'alba, i després de ...Després del crepuscle ve l'alba, i després de la tardor l'hivern i una nova primavera. Si més no això és el que diu el guió encara que, ja se sap, de vegades hi qui se'l salta. Esplèndides fotografies.Brianhttps://www.blogger.com/profile/14413309300746037635noreply@blogger.com